🎭Recordes quan…? Quins moments! 📣Viaje con nosotros TVE

Recordes quan…? Quins moments!

📣 Viaje con nosotros

Javier Gurruchaga i la televisió més lliure de TVE

A finals dels anys vuitanta, la televisió pública espanyola va viure un dels seus moments més agosarats i irreverents amb Viaje con nosotros*, un programa conduït per Javier Gurruchaga que va desafiar les convencions establertes i va marcar una època.

—

Javier Gurruchaga: l’artista transgressor

Nascut a Sant Sebastià el 1958, Javier Gurruchaga va iniciar la seva carrera artística com a músic, fundant l’Orquestra Mondragón el 1976. Amb una personalitat carismàtica i un estil provocador, va destacar en l’escena musical i, posteriorment, va fer el salt a la televisió, on va portar el seu segell únic d’humor i crítica social.

—

Un programa que va trencar motlles

*Viaje con nosotros* es va emetre a TVE durant el 1988, oferint una combinació de música, entrevistes i humor satíric. Amb un escenari que recordava una carpa de circ i una estètica inspirada en les novel·les de Julio Verne, el programa va presentar personatges marginals i paròdies que no deixaven indiferent a ningú.

—

Polèmiques que van sacsejar l’audiència

El programa va ser conegut per les seves paròdies agosarades, com la imitació del president Felipe González per part de l’actor Hervé Villechaize, o la representació de Jordi Pujol en una escena satírica amb Els Joglars. Aquestes escenes van generar crítiques de diversos sectors, incloent-hi polítics i institucions religioses.

—

Reconeixements i llegat

Tot i les controvèrsies, *Viaje con nosotros* va ser reconegut amb premis com l’Ondas i el Fotogramas de Plata el 1988. El programa és recordat com un dels més innovadors i valents de la televisió espanyola, i la seva influència encara es percep en l’actualitat.

*Viaje con nosotros* va ser una mostra de la llibertat creativa i la voluntat de trencar barreres en la televisió pública. En una època on la crítica i la sàtira eren benvingudes, Javier Gurruchaga va liderar un programa que encara avui és recordat com un referent de l’entreteniment amb consciència social.

RECORDES QUAN…? QUINS MOMENTS!**

Viaje con Nosotros – Javier Gurruchaga a TVE

La televisió que unia… i no separava

—

Un dissabte qualsevol, al menjador d’un pis de barri obrer.

Són les cinc de la tarda. El sofà és ple. Però no hi ha conversa. La mare fa scroll a TikTok amb el volum baix. La filla adolescent, amb auriculars, juga amb el mòbil mentre fa veure que estudia. El fill petit mira un canal infantil a la tauleta. I el pare, de 48 anys, observa la televisió… apagada.

—”Mireu-vos…”* —diu el pare, trencant el silenci. Ningú respon.

—”Abans, això que teniu entre mans no existia. I sabeu què? No ho trobàvem a faltar.”*

La filla aixeca un ull:

“Ja estàs amb el rotllo del ‘quan jo era petit’, papa?”*

Ell somriu lleuger, però continua:

—“Quan jo era com vosaltres, la tele no ens separava. Ens unia. Es posava a les vuit i ja no es tocava més el comandament. I si sonava la música de Viaje con Nosotros, tota la família ens asseiem al sofà.”*

—“Viaje amb què…?”* —diu el fill petit.

*“Viaje con Nosotros, amb Javier Gurruchaga. Un boig meravellós. Un circ televisiu. Teatre, crítica, música, humor… Tothom reia: els pares, els avis, nosaltres. Reia tothom. Però també pensàvem. I sabíem el que passava al món. I encara que no ho entenguéssim tot, sabíem que alguna cosa important es deia allà. Que es podia dir. I això era llibertat.”

La mare aixeca els ulls del mòbil.

—“Te’n recordes de l’esquetx de l’home globus i aquell gag sobre el president? Quina barra tenien. Però quina intel·ligència…”*

—*“Ara això no es podria fer. Aquesta tele valenta… ja no hi és.” —diu ell amb un to més baix, gairebé melancòlic.

—*“Però nosaltres tenim Netflix.”—protesta la filla.

—*“Sí, i YouTube, i Disney+, i Twitch, i TikTok, i ningú sap què mira l’altre. La tele s’ha convertit en un vidre trencat. Un mirall trencat.”*

Silenci. El nen mira fixament el pare.

—“I no podem veure aquest Viaje con nosotros?”*

—“Potser per YouTube hi corre algun episodi… —diu el pare amb un somriure.

Aquella tarda, per primera vegada en molt de temps, encenen la tele junts. Busquen. Troben. Riuen. Una escena grotesca, absurda, intel·ligent. Javier Gurruchaga disfressat de capità boig canta “Viaje con nosotros si quiere gozar…”.

El pare canta la tornada. La mare aplaudeix. Els nens, al principi incrèduls, acaben enganxats.

Aquella tarda, el sofà deixa de ser l’espai de soledats compartides i esdevé, un cop més, un escenari de trobada. De memòria. De cultura. I de llibertat.

Perquè sí: hi va haver un temps on la televisió no t’adormia. Et despertava.