Quan la Terra va demostrar ser rodona: Elcano i la primera volta al món (1522)

🌍 Quan la Terra va demostrar ser rodona: Elcano i la primera volta al món (1522)

El 6 de setembre de 1522 va quedar inscrit a la història universal com el dia que es va culminar la primera volta al món. Aquella jornada, la nau Victoria —l’única supervivent de les cinc que havien partit tres anys abans— va arribar al port de Sanlúcar de Barrameda, comandada per Juan Sebastián Elcano i amb només 18 mariners exhausts però victoriosos. Aquesta fita no només va obrir les portes a una nova era d’exploració, sinó que també va canviar per sempre la manera com els humans entenem el nostre planeta.

Els orígens de l’expedició

El projecte va néixer sota la iniciativa de Ferran de Magallanes, navegant portuguès al servei de la corona castellana. L’objectiu era trobar una ruta marítima alternativa a les illes de les espècies (Moluques), riques en clavell d’olor, nou moscada i pebre, productes de gran valor a Europa.

El 20 de setembre de 1519, cinc naus —Trinidad, San Antonio, Concepción, Santiago i Victoria— amb uns 239 homes van salpar del port de Sevilla. El viatge es preveia llarg i arriscat, però ningú podia imaginar l’odissea que estava a punt de començar.

Les primeres dificultats

L’expedició va topar des del principi amb enormes obstacles. Les tempestes i el desconeixement de les aigües van provocar avaries, naufragis i pèrdues humanes. A més, els mariners patien fam i malalties com l’escorbut, i en diverses ocasions hi va haver motins contra l’autoritat de Magallanes.

Després de mesos de navegació, van aconseguir descobrir i travessar l’estret que avui porta el nom del capità portuguès: l’Estret de Magallanes, a l’extrem sud d’Amèrica. Aquesta ruta obrí la porta a l’oceà Pacífic, desconegut fins llavors per als europeus.

La mort de Magallanes i l’ascens d’Elcano

El 1521, després de mesos de navegació pel Pacífic, les naus van arribar a l’arxipèlag de les Filipines. Allà, el 27 d’abril de 1521, Magallanes va morir a la batalla de Mactan, enfrontant-se als guerrers locals liderats per Lapu-Lapu.

Sense el seu capità, l’expedició quedava en una situació crítica. Va ser llavors quan Juan Sebastián Elcano, mariner basc amb gran experiència, va assumir el comandament de la nau Victoria. La seva decisió estratègica seria clau: continuar navegant cap a l’oest, completant així la volta al món.

El retorn de la Victoria

Després d’haver assolit les Moluques i carregar la bodega amb valuoses espècies, només la Victoria es trobava en condicions de tornar a casa. Elcano va optar per una ruta arriscada: evitar els dominis portuguesos i travessar l’oceà Índic, vorejant l’Àfrica pel Cap de Bona Esperança.

El viatge de tornada va ser un autèntic calvari. La fam, la set i les malalties van delmar la tripulació. Molts mariners van morir de debilitat extrema. Finalment, el 6 de setembre de 1522, després de quasi tres anys de viatge, la Victoria va entrar a Sanlúcar de Barrameda. Només quedaven 18 supervivents.

El reconeixement reial

El retorn de l’expedició va ser rebut amb una barreja d’incredulitat i admiració. El rei Carles I va reconèixer la gesta d’Elcano i els seus homes, atorgant-los honors i privilegis. En concret, Elcano va rebre un escut d’armes amb la inscripció llatina:

“Primus circumdedisti me” — “Vas ser el primer en envoltar-me”.

Conseqüències i llegat

La primera volta al món va demostrar, amb proves irrefutables, que la Terra és esfèrica i que els oceans estan connectats. Aquesta expedició va obrir el camí a una nova etapa d’intercanvi global, tant comercial com cultural, i va consolidar Espanya com a potència marítima i colonial.

Alhora, la gesta d’Elcano i els seus homes es considera un símbol de resistència, perseverança i coneixement, capaç d’unir continents i pobles en una mateixa història.

Un record viu

Cinc segles després, la gesta de Magallanes i Elcano continua captivant la imaginació col·lectiva. Monuments, llibres, exposicions i commemoracions mantenen viva la memòria d’aquells mariners que, amb la seva valentia, van aconseguir el que semblava impossible: circumnavegar el planeta i demostrar que el món era, de veritat, més gran —i alhora més petit— del que mai s’havia pensat.

👉 Aquesta efemèride ens recorda que la curiositat i l’audàcia són motors poderosos de la història humana.