Un passat de lluita, un present de resistència
El 1 de maig ha estat històricament una jornada de lluita obrera i dignitat col·lectiva. A Catalunya i Espanya, des de finals del segle XIX fins a avui, aquest dia ha simbolitzat la força del poble treballador que s’organitza per defensar els seus drets. Barcelona, cor industrial i polític, ha vist milers de persones sortir al carrer demanant jornades laborals justes, salaris dignes i condicions de vida humanes.
Però la commemoració s’ha anat buidant de contingut a mesura que els partits, sindicats i institucions s’han anat allunyant del carrer i s’han adaptat al marc fix del règim del 78. Una democràcia pactada, no guanyada. Una estructura constitucional que molts joves mai hem votat i que s’ha convertit més en una gàbia que en una eina de llibertat.
Quatre generacions sense ruptura ni canvi real
Som joves de 40, 30, 20 i 17 anys, criats entre crisis econòmiques, reformes laborals regressives, preus de lloguer impossibles i una democràcia més formal que real. No hem votat una nova Constitució, ni hem decidit si volem monarquia o república, ni hem pogut plantejar un nou pacte social, territorial i econòmic.
L’esquerra —la de veritat, la transformadora— segueix fracturada, dividida per sigles i estratègies curtes. Però la realitat no espera. És urgent sumar, cooperar i reconstruir un bloc popular. Com ho van intentar els del PSUC en temps difícils, ara ho haurien de fer els Comuns, Sumar, Podemos, el PCE, i també els partits independentistes, sobiranistes i federalistes d’esquerra. És hora de deixar les diferències i construir un front comú per una vida digna.
Un 1 de maig per començar un 15M
Aquest 1 de maig, el carrer no ha de ser només memòria. Ha de ser pròleg d’un nou capítol. Un 15M 2.0, una nova onada que comenci a les places i que reclami:
- Un salari mínim que permeti viure.
- Un habitatge públic i lloguers regulats.
- Una banca pública i energia pública.
- Un sistema fiscal just: qui més té, més ha de contribuir.
- Un referèndum per decidir-ho tot: monarquia, república, estat federal o confederal.
- Una democràcia participativa, assembleària, viva.
ona moments . org: tornem a les places
La iniciativa ona moments . org és una crida directa a la consciència col·lectiva. Vol recuperar l’esperit del 15M, però amb més maduresa i claredat estratègica. Perquè avui sabem millor què volem: decidir-ho tot i fer-ho junts. Tornar a les places no és nostàlgia: és necessitat. És tornar a confiar en la força de la gent comuna.
És hora de deixar enrere la resignació. Cal tornar a organitzar assemblees, omplir carrers, recuperar la paraula procés constituent. Ja no és una utopia: és una urgència. Si no decidim nosaltres, decidiran per nosaltres.
Mirar cap a Flandes, Alemanya… i més enllà
Espanya hauria d’haver après que la imposició no crea unitat, sinó fractura. Mirar cap a models com Flandes o Alemanya, amb estructures federals i diàlegs reals entre territoris, ens ajudaria a evitar conflictes com el que es viu amb Catalunya o Euskadi. Un estat plurinacional, social i democràtic no ha de ser una promesa buida, sinó una construcció col·lectiva.
El moment és ara
Aquest 1 de maig pot ser l’inici d’alguna cosa més gran. No només una jornada de reivindicació laboral, sinó el tret de sortida per un nou cicle constituent. Un nou moviment popular i democràtic que posi la vida, la justícia i el dret a decidir al centre.
Com diu ona moments . org:
“O fem un pas endavant col·lectiu, o seguirem atrapats en un sistema que no ens representa.”
Doncs fem-lo.
Sortim, parlem, votem, decidim. Tornem a les places.
Fes que corri la veu. Passa-ho. Entre totes, tot és possible… com quan estem sense piles.
No a la militarització i no a la guerra
Des de ona moments . org, ens adherim al manifest “No a la militarització i no a la guerra. Per una Europa de la distensió, la pau i la seguretat compartida” . (Més de 170 organitzacions ciutadanes diem ‘No a la militarització i no a la guerra’ – FundiPau)
Denunciem que els nostres impostos es destinin a la indústria armamentista i a polítiques bèl·liques, mentre es retallen recursos essencials per a la cultura, l’educació, la sanitat i la promoció de la pau.
Rebutgem la creixent militarització de la societat i exigim una política exterior orientada a la pau, la diplomàcia i la resolució pacífica dels conflictes armats.
 | ResponderReenviarAñadir reacción |