José “Pepe” Mujica: El president que va fer de la senzillesa una revolució
Video del Diari El País.
El 13 de maig de 2025, el món va acomiadar una figura irrepetible de la política mundial: José “Pepe” Mujica. L’expresident de l’Uruguai va morir als 89 anys, víctima d’un càncer d’esòfag. Amb ell, s’apaga una veu honesta, humil i profundament compromesa amb la justícia social i els ideals d’esquerres. Mujica va ser un dels líders més estimats de Llatinoamèrica i un referent per a moviments progressistes d’arreu del món.
Orígens humils i rebel·lia primerenca
José Alberto Mujica Cordano va néixer el 20 de maig de 1935 a Montevideo, en una família de classe treballadora. Des de jove va mostrar una inclinació per la política i la lluita social. Va començar militant al Partit Nacional, però aviat va evolucionar cap a posicions més radicals. Als anys seixanta, es va incorporar al Moviment d’Alliberament Nacional – Tupamaros, una guerrilla urbana que s’oposava a l’autoritarisme i la injustícia social, inspirada en la Revolució Cubana.
Aquí la última entrevista a La Sexta amb Lo de Évole , amb el gran Jordi Évole
A causa de la seva activitat insurgent, va ser empresonat durant 14 anys, molts dels quals els va passar en condicions inhumanes i en aïllament. Però aquells anys no el van doblegar. Al contrari: van forjar el caràcter d’un home que entenia la llibertat no com un dret formal, sinó com una forma de vida sense cadenes materials.
De la presó al palau presidencial
Amb el retorn de la democràcia, Mujica va ser alliberat i es va integrar en la vida política legal. Va cofundar el Moviment de Participació Popular dins del Frente Amplio, una coalició d’esquerres que aplegava socialistes, comunistes, democristians i liberals progressistes. La seva trajectòria va ser imparable: diputat, senador, ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca, i finalment president de l’Uruguai entre 2010 i 2015.
Durant el seu mandat, Mujica va impulsar reformes socials profundes que van situar el seu país a l’avantguarda progressista. Va legalitzar la marihuana, el matrimoni igualitari i l’avortament, amb una visió valenta i desacomplexada. Va fomentar polítiques d’austeritat ecològica i va promoure iniciatives per reduir la pobresa i la desigualtat. El seu govern va defensar la redistribució de la riquesa i l’accés a drets bàsics per a tothom, sense estridències però amb una convicció inalterable.
El president més humil del món
Però Mujica no només va transformar l’Uruguai des del poder. Va trencar els esquemes del que significa ser president. No va viure al palau presidencial, sinó en una petita casa rural als afores de Montevideo, on conreava flors amb la seva companya, Lucía Topolansky. Donava gairebé tot el seu salari a causes socials i conduïa un escarabat Volkswagen del 1987. Rebutjava els luxes i les formalitats, amb un estil de vida senzill que expressava la seva filosofia de vida: viure lleuger, sense que les coses et robin la llibertat.
En paraules seves: “No soc pobre, soc sobri. Visc amb el just perquè les coses no em dominin”. Aquest pensament, coherent amb la seva trajectòria, el va convertir en un referent moral global, una mena de filòsof rural que parlava clar i amb una humanitat desarmant.
Un llegat que transcendeix
Amb la seva mort, Mujica deixa un buit profund, però també un llegat immens. No només pel que va fer, sinó per com ho va fer. Va demostrar que la política pot ser honesta, austera i orientada al bé comú. Va defensar la dignitat humana per sobre dels interessos econòmics, i va fer-ho amb una senzillesa desarmant, sense odi ni venjança, tot i haver patit profundes injustícies.
En una entrevista, quan li van preguntar com volia ser recordat, va respondre amb la seva humil ironia habitual: “Ni em preocupa. Ens creiem importants, i no som ni un gra de sorra a l’univers”. Tanmateix, el record de Pepe Mujica viurà molt més enllà del seu nom. Perquè va ser, com pocs, un exemple viu que un altre món no només és possible: és urgent.