Cent anys de Paco Candel: dels “altres catalans” d’ahir als de demà

Francesc Candel Tortajada, conegut com a ‘Paco Candel”, va néixer el 31 de maig de 1925 a Casas Altas (País Valencià) i va morir el 23 de novembre de 2007 a Barcelona. Va ser escriptor, periodista i senador, i és una de les figures més destacades a l’hora d’explicar la immigració interior que va transformar Catalunya al segle XX.Arribat a Barcelona als dos anys, es va criar al barri de Can Tunis i posteriorment al de la Marina.

Coneixedor directe de la realitat de les classes populars, va escriure una extensa obra centrada en la vida dels barris obrers i dels nous catalans, especialment l’obra “Els altres catalans”*(1964), que va tenir un fort impacte social i polític.Va defensar sempre la integració, el respecte i la convivència, i el seu llegat es manté viu com a veu de les primeres onades migratòries a Catalunya. El 2003, la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Resum del llibre

*Els altres catalans* de Paco Candel (1964):

Els altres catalans , és una obra cabdal per entendre la societat catalana del segle XX. Publicat el 1964, el llibre és un testimoni directe i lúcid de la realitat que vivien els immigrants espanyols (principalment andalusos, extremenys, murcians, etc.) que arribaven a Catalunya durant els anys 50 i 60.Candel, ell mateix fill de la immigració, explica com aquestes persones s’instal·laven als barris perifèrics de Barcelona en condicions molt dures: manca d’habitatge digne, feines precàries, barris sense serveis i una forta segregació social i cultural.

Però també parla de l’esforç d’integració, de les xarxes de solidaritat i de com aquests “altres catalans” acabarien formant part essencial de la identitat catalana moderna.

El llibre combina crònica social, testimoni personal i reflexió política, i fa una crida al reconeixement mutu i a la convivència. Va ser un llibre pioner que va sacsejar consciències i va ajudar a entendre Catalunya com un país d’acollida.

**Cent anys de Paco Candel: dels “altres catalans” d’ahir als de demà

Aquest 2025 es compleixen cent anys del naixement de Paco Candel, escriptor i periodista valencià que es va convertir en la veu de tota una generació d’immigrants a Catalunya.

Amb *Els altres catalans* (1964), Candel va posar damunt la taula una realitat silenciada: la de centenars de milers de persones arribades d’arreu d’Espanya que construïen la nova Catalunya des dels marges.Mig segle després, les veus d’aquells altres catalans no només persisteixen, sinó que es multipliquen.

Ja no parlem només de nouvinguts de Múrcia, Andalusia o Castella, sinó també de fills i filles de famílies procedents del Marroc, l’Equador, la Xina o el Senegal. L’essència del missatge de Candel continua viva, com un fil que travessa el temps i ens interpel·la encara avui.Figures com

Youssef El Maimouni, escriptor i educador social, o Najat El Hachmi guanyadora del Premi Ramon Llull

i hereva espiritual de Candel, han traslladat aquell debat identitari als nostres dies.

També artistes com Morad, raper de L’Hospitalet que triomfa al Palau Sant Jordi

o la il·lustradora Nadia Hafid, premi Finestres de Còmic amb *Mal olor*, denuncien noves formes de racisme, desigualtat i exclusió.

Aquest nou paisatge multicultural també es reflecteix en l’obra d’autors com Rocío Quillahuaman, Juan Pablo Villalobos i Matías Néspolo que exploren els límits difusos de la identitat i l’arrelament. Catalunya ja no és només un espai d’acollida; és una cruïlla, una realitat híbrida en constant construcció.Candel va escriure:

“Aquests fills de no-catalans han arrelat en aquesta terra-no-dels-seus-avis. Hi arrelaran per sempre. Absorbeixen la saba i deixaran la llavor.”

I així ha estat. Malgrat que els problemes d’habitatge, desigualtat i integració encara hi són, avui la societat catalana és més diversa, més complexa i més rica, gràcies a les veus que continuen el seu llegat.-

RELAT: “Nadia i la llum del barri”

Nadia surt del portal amb els auriculars posats. Sonen versos d’en Morad, i pensa en el seu pare, que encara no entén què hi veu en aquest raper de paraules dures. Travessa la plaça de La Florida, amb els grafits nous a la paret, i camina cap a l’institut on farà un taller de còmic.

Els ulls li brillen. Sap que avui parlarà de *Mal olor*, el seu primer àlbum, però també de Candel, de l’herència que sense voler li ha arribat.

A casa, el seu avi marroquí li explicava que havia estat paleta a Olot, que dormia en una cambra amb vuit homes més i que només llegia en castellà.

Ara ella publica en català i ho fa per explicar el que el seu avi mai no va poder posar per escrit.A l’aula, una nena aixeca la mà:

—Tu ets catalana?Nadia somriu i pensa en la resposta que li hauria agradat escoltar als onze anys.

—Sí. I tu també.En aquell moment, la classe queda en silenci.

Fora, la ciutat s’encén amb les veus de molts altres catalans que, com ella, han vingut per quedar-se. I fer llum.