Boris Becker: el prodigi del tennis que va conquerir Wimbledon amb 17 anys
7 de juliol de 1985. Centre Court, All England Club, Londres.
Un noi ros, amb uns cabells despentinats, cara de nen i un servei devastador, aixeca els braços al cel. Amb només 17 anys i 227 dies, Boris Becker s’acaba de convertir en el campió més jove de la història de Wimbledon.
Ha derrotat el sud-africà Kevin Curren en quatre sets i ha canviat per sempre la història del tennis.Aquell dia no només va guanyar un títol: va encendre un somni a tota Alemanya, un país que fins aleshores no havia viscut amb intensitat l’elit del tennis masculí. Becker es va convertir en un heroi nacional, un símbol d’energia, atreviment i passió juvenil.
Els inicis: d’un club alemany a la llegenda
Boris Franz Becker va néixer el 22 de novembre de 1967 a Leimen, una petita localitat prop de Heidelberg, a Alemanya. Fill d’arquitecte, va créixer jugant al tennis en el club construït pel seu pare. De ben petit va destacar pel seu talent i per la seva competitivitat.
El 1984, amb només 16 anys, ja debutava en el circuit professional. El seu joc agressiu, amb un servei potentíssim i volees acrobàtiques, va començar a cridar l’atenció. Un any més tard, el 1985, arribava a Wimbledon sense ser cap de sèrie i sorprenia el món.
Wimbledon 1985:
el miracle adolescent La seva trajectòria aquell torneig va ser gairebé una epopeia. Partits plens de caigudes espectaculars, cops impossibles i un esperit indomable. Quan va aixecar el trofeu del torneig més prestigiós del món, va batre dos rècords: el campió més jove i el primer no cap de sèrie a guanyar Wimbledon.
Alemanya el va rebre com un messies esportiu. A partir d’aquí, la seva carrera es va omplir d’èxits: 3 Wimbledon (1985, 1986, 1989) 2 Open d’Austràlia (1991, 1996) 1 US Open (1989) 13 finals de Grand Slam jugades Número 1 del rànquing mundial el 1991.
Campió de la Copa Davis amb Alemanya els anys 1988 i 1989.-
Una vida intensa dins i fora la pista
El caràcter de Becker, tan apassionat com el seu joc, el va portar a tenir una vida personal plena de titulars. Després de retirar-se el 1999, va ser entrenador (notablement de Novak Djokovic el 2013-2016), comentarista i empresari.
També va protagonitzar polèmiques, matrimonis mediàtics, una filla nascuda d’una relació extramatrimonial i, més recentment, problemes amb Hisenda que el van dur a complir presó a Anglaterra per delictes relacionats amb insolvència fraudulenta.
Llegat: el primer gran ídol del tennis alemany
Tot i els alts i baixos, el llegat esportiu de Boris Becker és indiscutible. Va obrir el camí per a generacions posteriors d’alemanys i va contribuir a globalitzar el tennis amb la seva força, el seu joc d’atac i la seva carismàtica presència a la pista.El 7 de juliol de 1985 queda per sempre marcat en la història de l’esport: el dia en què un adolescent va conquerir Wimbledon i el cor del món del tennis. Un triomf que continua inspirant joves tennistes que somien aixecar aquell mateix trofeu, somiant en verd, sobre la gespa sagrada de Londres.
