La mujer de rojo: una icona del cinema vuitanter
Quan parlem de comèdies romàntiques emblemàtiques dels anys 80, La mujer de rojo és una de les primeres que ens ve al cap. Aquesta pel·lícula protagonitzada, escrita i dirigida per Gene Wilder va marcar tota una generació per la seva estètica, el seu humor i la seva llegendària escena del vestit vermell.
Un vestit que va fer història
L’escena més recordada del film és sens dubte aquella en què Charlotte, interpretada per Kelly LeBrock, travessa un respirador del metro i el seu vestit vermell vola per l’aire. Aquesta imatge s’ha convertit en una icona cultural i visual. El vestit, creat expressament per destacar la sensualitat del personatge, va passar a formar part del col·lectiu imaginari del cinema eròtic i glamurós dels vuitanta.
Humor, temptació i una crisi existencial
La història gira entorn de Teddy Pierce, un home casat i aparentment satisfet amb la seva vida que queda captivat per la presència misteriosa d’una dona desconeguda. La seva obsessió amb Charlotte el porta a una sèrie de situacions absurdes i hilarants, en una barreja entre fantasia i realitat que critica, amb subtilesa, les crisis d’identitat masculines.
Una banda sonora que enamora
La pel·lícula no seria la mateixa sense la seva banda sonora. Stevie Wonder va posar-hi música i ànima, amb temes inoblidables com
” I Just Called to Say I Love You”, que va guanyar l’Oscar a millor cançó original. Aquesta peça es va convertir en un himne romàntic dels anys 80, i encara avui desperta nostàlgia en qualsevol pista de ball.
[Escolta “I Just Called to Say I Love You”]
Escenes icòniques i moments memorables
Més enllà del famós vestit, La mujer de rojo compta amb moments cinematogràfics brillants. Un d’ells és l’escena en què Gene Wilder cau penjat del balcó d’un edifici, intentant escapar d’una situació compromesa. Aquesta seqüència barreja el suspens amb la comèdia física clàssica i demostra l’habilitat de Wilder com a director.
[Mira la caiguda del balcó aquí](https://www.youtube.com/watch?v=FCnFQgTZjmw)
També és memorable el primer encontre entre Teddy i Charlotte, ple de tensió, silencis i una química palpable. És un exemple perfecte de com l’atracció pot ser narrada sense paraules, només amb mirades i música.
[Escena del respirador amb el vestit vermell](https://www.youtube.com/watch?v=xYbay3rSYrw)
Darrere les càmeres: anècdotes del rodatge
Pocs saben que el film és en realitat un remake d’una comèdia francesa dels anys 70. Wilder va voler portar-la a un públic nord-americà afegint-hi el seu toc de surrealisme i un humor més excèntric. Durant el rodatge, es va fer servir una ubicació icònica de San Francisco —la mateixa que en pel·lícules com Vertigo— per rodar la seqüència final, afegint-hi un toc de cinefília.
També cal destacar que Kelly LeBrock no era actriu de professió en aquell moment, sinó model. Va ser el seu primer paper important al cinema i es va convertir immediatament en un fenomen. El seu look, la seva presència i la manera com la càmera la capturava la van catapultar a la fama.
Gene Wilder: més enllà de l’actor
Amb *La mujer de rojo*, Gene Wilder va demostrar que no només era un gran actor còmic, sinó també un guionista i director amb sensibilitat per la narrativa visual. La pel·lícula equilibra perfectament l’humor, el desig i la crítica social, tot en un embolcall accessible i encantador. És un producte del seu temps, però amb una vigència sorprenent.
Una pel·lícula que segueix viva
Amb el pas dels anys, La mujer de rojo s’ha convertit en un clàssic de culte. El seu llegat es manté viu no només per la música o les escenes memorables, sinó per la manera en què va captar una època. Avui en dia, continua sent una referència en moda, comèdia romàntica i estètica cinematogràfica dels 80.
https://onlineradiobox.com/es/onamoments/
https://go.ivoox.com/sq/1266673Finestra Ràdio Live
