Pere Calders i Rossinyol (1912–1994)

Escriptor, periodista i dibuixant català, figura cabdal de la literatura en català.

Biografia

Pere Calders va néixer el 29 de setembre de 1912 a Barcelona, al carrer Rosselló nº 274, a l’Eixample :{index=1}. Fill de Vicenç Caldés Arús i Teresa Rusiñol Roviralta, va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts i va començar a col·laborar com a dibuixant i periodista en diverses publicacions, entre elles L’Esquella de la Torratxa i el diari Avui

Durant la Guerra Civil (1936–1939) va lluitar al front d’Aragó com a tècnic cartògraf, fet que marcaria la seva trajectòria literària i mítica (ex. Unitats de xoc, 1938) :{index=3}.

Acabada la guerra, l’any 1939, va exiliar-se a Mèxic juntament amb el seu cunyat Tísner, on va romandre fins el 1962. Durant aquests 23 anys d’exili va publicar algunes de les seves obres més celebrades: Cròniques de la veritat oculta (1955) i Gent de l’alta vall (1957), obtinguent el Premi Víctor Català el 1954 :

De retorn a Catalunya el 10 de desembre de 1962, Calders va reemprendre la seva activitat literària i periodística. El 1964 va publicar L’ombra de l’atzavara, que li va valer el Premi Sant Jordi. L’any 1978 es va estrenar l’obra Antaviana, en un muntatge de Dagoll Dagom amb cançons de Jaume Sisa, que va popularitzar definitivament la seva obra :contentReference[oaicite:5]{index=5}.

Estil i reconeixement

La seva literatura destaca pel rerefons de l’humor, l’, l’ i el realisme màgic, elements que li donen un segell personal distintiu, considerat una de les veus més originals del segle XX en llengua catalana :contentReference[oaicite:6]{index=6}.

El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1986 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A més, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme el 1993 :contentReference[oaicite:7]{index=7}.

Cita emblemàtica

“Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta ràbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me”

Aquesta frase reflecteix el dolor i la passió emocional vinculats al seu exili i el seu compromís amb la seva terra i gent.

Mort i homenatge

Pere Calders va morir el 21 de juliol de 1994 a Barcelona, a l’edat de 81 anys, al llit de casa la seva filla Teresa :contentReference[oaicite:8]{index=8}. L’endemà el diari Avui hi va dedicar un ampli espai, i es va celebrar capella ardent a la Casa Amatller, seguida de funeral i incineració :contentReference[oaicite:9]{index=9}.

Aquest 21 de juliol de 2025 es compleixen 31 anys de la seva mort. Com a veí il·lustre del barri de Sant Antoni, cal recordar la seva aportació com a autor de contes, articulista a Avui i figura central de la cultura catalana.