La crisi climàtica i la polarització són també un repte de salut mental


I si estic malament per culpa de l’entorn?
La crisi climàtica i la polarització són també un repte de salut mental
Vivim en un temps de crisi ecosocial: l’augment de temperatures, la crisi climàtica, la polarització política i social no només ens sacsegen des del punt de vista racional, sinó que també es filtra en l’àmbit emocional. Ansietat, sensació de helplessness, tristesa o alienació s’intensifiquen en contextos socials i ambientals adversos —i en molts casos, aquesta és una resposta col·lectiva i no només individual.
Canvis ambientals com a factors de risc psicològic
El canvi climàtic i les catàstrofes naturals tenen un impacte directe en la salut mental: des de l’augment dels casos de depressió fins a l’estrès posttraumàtic després d’inundacions o incendis. Les comunitats vulnerables són les més afectades, i sovint els efectes psicològics poden durar anys.
Ecoansietat, solastàlgia i duelo ecològic
L’ecoansietat és una angoixa crònica davant la destrucció ambiental. La solastàlgia és el dolor per la degradació del nostre entorn sense haver marxat de casa. I el duelo ecològic és la pena profunda per la pèrdua de natura, espècies o paisatges que ens donaven sentit.
La polarització com a factor emocional
La tensió constant generada per la polarització política i social afecta el benestar emocional: fomenta la desconnexió, genera por i dificulta la construcció de comunitats resilients. A les xarxes socials, aquest efecte s’amplifica.
Ni tot depèn de tu
Acceptar que el malestar mental també té causes ambientals i socials és un acte de lucidesa. No es tracta de fugir de la responsabilitat personal, sinó d’afegir-hi una mirada més honesta i col·lectiva.
Estratègies per afrontar-ho
- Reconèixer i validar l’emoció: no és debilitat, és una resposta natural.
- Limitar el doomscrolling i exposició a informacions constants.
- Buscar connexió amb la natura per reduir l’estrès.
- Participar en col·lectius, activisme o espais de suport mutu.
- Reestructurar pensaments per recuperar sensació d’agència.
Conclusió
No estàs malament només per culpa teva. Vivim en un món ferit, i sentir-se desbordat és una reacció humana i necessària. Reconèixer-ho és el primer pas per cuidar-se —individualment i com a societat.
Enllaços d’interès


https://onlineradiobox.com/es/onamoments/

https://go.ivoox.com/sq/1266673
