

Antic estadi de Sarrià
125 anys en blanc-i-blau: una història de família, memòria i esperança
Un relat dedicat a l’afició, a la memòria de Guillermo Alfonso Lázaro i a totes les ànimes periques que han fet gran el club.
Hi ha històries que no es mesuren en gols ni en títols, sinó en batecs de cor. La nostra comença fa més d’un segle, el 1900, quan un grup d’estudiants fundava el que amb els anys seria molt més que un club: el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. Des d’aquell dia, el blanc i el blau han estat els colors d’una comunitat obstinada, fidel i orgullosa.
En aquesta història hi trobem famílies senceres que han passat l’amor perico de pares a fills, d’avis a néts. Entre elles, una nissaga que avui recordem amb tendresa i dolor: la de Guillermo Alfonso Lázaro, un jove de només tretze anys, estudiant dels Escolapis de Sant Antoni, que un fatídic dia al Camp de Sarrià va perdre la vida per l’impacte d’una vangala. Guillermo era alegria pura, il·lusió intacta. Aquell nen que mirava l’escut amb ulls brillants és, des d’aleshores, part indissoluble de la memòria col·lectiva del club. El seu somriure innocent i la seva passió blanca-i-blava viuran sempre a la graderia invisible dels nostres cors.
Tres icones periques
En el relat d’aquests 125 anys, no podem oblidar tres icones periques de tres generacions:
- Ricardo Zamora — el mític porter, referent d’elegància i talent sota pals.
- Raúl Tamudo — llegenda viva i autor de gols immortals, amb la capitania com una segona pell.
- Dani Jarque — capità i ànima moderna de l’equip, encara avui bandera que guia tota una afició.
El Camp de Sarrià: el nostre bressol
El Camp de Sarrià va ser la nostra casa durant més de set dècades. Inaugurat el 1923, va viure moments èpics: remuntades inversemblants, finals i la màgia de recerca en cada gol. El 21 de juny de 1997, contra el València, vam dir-li adéu amb un 3-2 que encara ressona com un comiat digne. Pocs mesos després, la seva demolició va deixar un buit físic, però l’esperit de Sarrià encara viu en cada càntic al RCDE Stadium.
Persones que sostenen el club
La història del club també és feta de persones que han treballat a l’ombra, com la Lara i altres membres de la junta, que han lluitat per mantenir viu el projecte amb coratge i discreció. Avui, amb l’arribada d’un nou accionista americà, s’obre un capítol ple de possibilitats. L’objectiu és clar: reforçar l’equip, créixer sense perdre l’essència i tornar a escriure pàgines de glòria.
Ara, més que mai, ens preparem per viure noves il·lusions, nous gols i noves victòries. Ho fem amb la memòria de Guillermo, amb l’ànima de Sarrià, amb la mirada de Jarque, i amb la força de tots aquells que han vestit la blanca-i-blava abans que nosaltres.
Som, hem estat i serem RCD Espanyol de Barcelona. I això, per a nosaltres, no és només futbol: és vida.
Poema: “En blanc-i-blau”
En un estadi ple de llum,
s’alça el cant de mil cors fidels,
colors que mai perden el rum,
blanc-i-blau, llaç d’ànimes rebels.
Guillermo, somriure etern,
et veiem a cada gol,
ets l’estrella que governa
les nits d’esperança i sol.
Jarque, capità de vida,
Sarrià, bressol de crits,
històries que mai s’obliden,
records que són infinit.
Avui el futur ens crida,
amb força, cor i passió,
perico, bandera unida,
Espanyol: el nostre nom.



Ona Monents Live Music

