
Loco Loco Paralel


Quan el Molino ens va trobar
Recordo perfectament aquell dia assolellat, quan ens vam conèixer asseguts en un banc just al costat del Molino, al Paral·lel. Era un racó especial, ple d’històries i vida. Sempre he pensat que aquell lloc mereixeria un bust o una placa que guardi la memòria de tot el que vam viure allà, de totes les rialles i converses que vam tenir, com a la sèrie Makinavaja amb el Pepe Rubianes, un altre amic i company.
El Paco Pàmies, el propietari del Loco Loco Paral·lel, va ser l’ànima que ens va acabar d’unir. Aquell bar, just al costat del Teatre Victòria, no era només un local, sinó un refugi on passàvem tardes inoblidables. Amb ell, la Silvia, El Rafa “El Mano” , la Lita Claver “La Maña”, el Luism, el Llàtzer… formàvem una família. El Loco Loco era ple de records, fotografies i objectes que guardaven l’essència del Paral·lel i la seva història.
L’Avi Llàtzer era un home senzill, amb un somriure que il·luminava qualsevol habitació. No calia que digués gaire, la seva mirada ja ho explicava tot. Tenia aquesta capacitat única de fer que tothom se sentís acompanyat, com si el temps s’aturés quan estàvem amb ell, asseguts a aquell banc o a la barra del Loco Loco.
L’any que ens va deixar el Pepe, també va apagar-se una llum molt especial, la del Llàtzer. Però ell va voler que el seu descans fos al seu poble, a Ribes de Freser, on tot va començar. El Paco es va encarregar de fer-ho realitat, com un darrer gest d’amistat i respecte.
Quan tanco els ulls, encara sento aquella última broma seva, aquell riure que queda penjat a l’aire del Paral·lel. I des d’aquell record que em toca el cor, t’envio una abraçada immensa, ben forta, que travessa el temps.
Memòries de l’Avi Llàtzer
El Llàtzer Escarceller va néixer un 30 de setembre de 1914, a Ribes de Freser, un lloc que sempre va portar a dins. La seva vida va ser plena de moments senzills fins que, ja a la seva maduresa, va començar una aventura inesperada al món de la interpretació. Amb més de seixanta anys va debutar a la pel·lícula Furia Española i, poc després, es va fer un lloc al cinema i la televisió gràcies a aquell rostre tan entranyable.
Però la gran porta que li va obrir el públic va ser la sèrie Makinavaja, on interpretava el “yayo”, un personatge ple d’humor i tendresa. També va conquistar el cor de molta gent a TV3, sobretot pel concurs Filiprim, on la seva espontaneïtat i bon humor eren la seva millor carta.
Lluny dels focus, era un home humil, amb la rara habilitat de connectar amb tothom. Tant feia si era al plató, al carrer o simplement assegut en aquell banc del Paral·lel: l’Avi Llàtzer sempre sabia fer-te sentir que no estaves sol.
Sempre amb tu i amb el teu bon humor, Avi! Llàtzer.
En un banc al costat del Molino,
va néixer l’amistat i el somriure,
llum que mai no s’apaga,
ànima que encara viu.
Amb rialles i bromes,
va fer del Paral·lel la seva llar,
un far d’històries vives,
un cor que mai no deixarà de bategar.
Amb humilitat i afecte,
va connectar amb tothom,
l’avi que mai oblidarem,
sempre present en cada mot, en cada cançó.
Descansa en pau, Llàtzer estimat,
el teu llegat és etern,
en cada record, en cada abraçada,
ets la nostra estrella que brilla sense temps.


https://onlineradiobox.com/es/onamoments/

