El Titanic i els seus passatgers Catalans

Drames i esperances en la tragèdia de l’Atlàntic, a través de les seves històries.

---

L’enfonsament del Titanic la nit del 14 al 15 d’abril de 1912 no va ser només una de les tragèdies marítimes més grans de la història, sinó també el final d’una era. Conegut com el “vaixell insubmergible”, el transatlàntic era el més gran i luxós mai construït, un símbol de l’enginyeria humana i del progrés. Partint de Southampton rumb a Nova York en el seu viatge inaugural, portava a bord més de 2.200 persones, des de les elits mundials que viatjaven en primera classe fins a milers d’emigrants que buscaven una nova vida.

Però aquesta història de grandesa i desastre també té un capítol poc conegut: la dels passatgers espanyols. Deu persones amb nacionalitat espanyola van embarcar en aquell viatge, cadascuna amb els seus somnis, i només set van aconseguir sobreviure.

Els supervivents: un oasi de sort en el desastre

D’entre els set supervivents, les històries més destacades pertanyen a dos grups molt diferents. En primera classe, hi viatjaven María Josefa Pérez de Soto i la seva donzella, Fermina Oliva. María Josefa, de viatge de lluna de mel, va pujar al bot salvavides número 8, però només ho va fer després d’assegurar-se que la seva serventa l’acompanyava.

A l’altra banda del vaixell, a la tercera classe, viatjaven quatre catalans amb la mateixa il·lusió: fer fortuna a Cuba. Florentina Durán, la seva germana Assumpció, i els amics Julián Padró i Emilio Pallás havien venut els seus negocis per començar de nou. Tots quatre van sobreviure, trobant un bot salvavides enmig del pànic. Aquesta història és especialment significativa perquè la taxa de supervivència a tercera classe va ser molt baixa.

Un altre supervivent notable va ser Encarnación Reynaldo, que viatjava sola en primera classe i que, gràcies al seu coneixement d’idiomes, va poder comunicar-se amb la tripulació i trobar un lloc en un dels bots.

Els que es van quedar a l’oceà

Lamentablement, la tragèdia també va tenir un cost dolorós per als passatgers espanyols. Víctor Peñasco, el marit de María Josefa, va morir en el naufragi. Segons els testimonis de la seva dona, li va dir adéu abans d’allunyar-se per deixar-li un espai al bot, un gest que simbolitza la cavallerositat de l’època. El seu cos mai va ser recuperat.

Els altres dos passatgers espanyols que van perdre la vida van ser Joan Monrós, que viatjava en tercera classe, i Servando Oviés, un empresari de primera classe.

---

Aquestes històries individuals, plenes de dramatisme i resiliència, formen part del llegat del Titanic i ens recorden que, darrere de les dades i les estadístiques, hi ha relats de vida, esperança i pèrdua que continuen captivant-nos més de cent anys després.