L’Ascens i la Caiguda de la Barcelona Especuladora: La “Febre d’Or” de Narcís Oller
“La Febre d’Or” (1890–1892) de Narcís Oller és molt més que una novel·la; és un retrat fidedigne i crític de la societat barcelonina de finals del segle XIX, immersa en una voràgine d’eufòria econòmica i especulació borsària. Aquesta obra, un exemple del realisme i el naturalisme català, descriu un període històric conegut precisament com “la febre d’or” (c. 1880–1886).
Les Dues Grans Etapes del Cicle Especulatiu a “La Febre d’Or”
Tot i que el títol de la novel·la es refereix a una única “febre”, l’estructura de l’obra reflecteix amb claredat dues fases crucials del cicle econòmic, que podem entendre com a dues “febres” o etapes: La Pujada i L’Estimbada.
1. La Pujada (L’Eufòria i l’Ascens)
Aquesta primera part de la novel·la descriu la “febre” en el seu moment de màxima plenitud.
- Context històric: Correspon a la bombolla econòmica que es va accelerar notablement a partir de 1881 a Barcelona. La ciutat viu una transformació sense precedents, impulsada per la industrialització i, sobretot, per l’especulació a la borsa.
- A la novel·la: És la història de Gil Foix, que passa de ser un humil fuster a un potent financer; la seva ascensió social és meteòrica i es mou pels cercles de l’alta burgesia.
«És el moment de l’ambició desmesurada, on ni mil fortunes són suficients —l’excés i l’ostentació marquen el ritme social.»
Característiques de la Pujada:
- Despesa i ostentació
- Corrupció moral i distanciament dels valors originals
- Creació de fortunes ràpides, sovint sense fonament en la producció real
2. L’Estimbada (La Crisi i la Caiguda)
La segona part marca el punt d’inflexió i la resolució tràgica del cicle.
- Context històric: El model especulatiu entra en crisi amb l’esclat d’una crisi econòmica que afecta Europa i Barcelona a partir de 1882.
- A la novel·la: L’Estimbada és el col·lapse del món de Gil Foix: la caiguda de la borsa l’arrossega a la ruïna i a la desesperació, amb conseqüències tràgiques per a la seva salut mental i la seva família.
Característiques de l’Estimbada:
- Ràpida pèrdua de capital i desintegració familiar
- Desil·lusió col·lectiva
- El que podria interpretar-se com un càstig moral a la ambició desmesurada
El Paral·lelisme a la Novel·la de Narcís Oller
La grandesa de La Febre d’Or rau en el paral·lelisme gairebé matemàtic entre el cicle econòmic i la trajectòria vital del seu protagonista, Gil Foix —una tècnica pròpia del naturalisme.
| Cicle de la Febre d’Or (Històric) | La Pujada (Novel·la) | L’Estimbada (Novel·la) |
|---|---|---|
| Bum especulatiu (1881–1882) | Ascens de Gil Foix: el fuster esdevé ric de borsa | Caiguda de Foix: la ruïna econòmica i la fallida |
| Crisi (1882–1886) | Eufòria, luxe i transformació urbana | Crisi moral i familiar: desintegració i deshonra |
| Resultat | Creació de fortunes i grans desequilibris | El protagonista acaba amb la pèrdua de la raó |
Interpretació i llegat
La novel·la d’Oller és, més enllà del relat, un avís contra la bogeria col·lectiva i la il·lusió de la riquesa ràpida. Mitjançant la història particular de la família Foix, l’autor il·lustra la gran onada especulativa i el seu inevitable final, oferint un magnífic retrat de la Barcelona dels anys 1880 amb tots els seus clarobscurs.
En un carreratge narratiu que barreja observació social, detall psicològic i crítica moral, La Febre d’Or continua essent una lectura essencial per entendre com els mecanismes econòmics poden deformar les relacions humanes i la vida cívica.
Els dimecres al les 16 Hores a radiotrinijove.org la 91.6 FM Barcelona
I els Divendres a a les 16 Hores a http://www.radioline.co/player/radios/radio_sant_pere_i_sant_pau_101_0_fm Tarragona
I en online a Ona Moments Live 🔴