De la Llibertat Política a la Dignitat Social: Ètica i Aporofòbia entre el 1978 i el 2025

El període entre l’any 1978 (aprovació de la Constitució Espanyola) i el 2025 marca la consolidació de la democràcia i l’Estat del Benestar a Espanya. Aquesta evolució no només és política, sinó també ètica.

Si el 1978 la prioritat ètica i política era la concòrdia i la llibertat política per sortir d’una dictadura, el 2025 el repte és la justícia social i la dignitat davant les noves formes de desigualtat que ha portat el sistema.

1. El Conflicte Pel Poder: Llibertat, Consens i Drets (1978)

L’any 1978 va ser un punt d’inflexió. L’ètica i la política estaven dominades per la necessitat de tancar les ferides del passat i construir un futur comú.

1978: L’Etapa Fundacional de la Democràcia	Característiques
Poder Polític	Constitucional i Descentralitzat: Es funda sobre la sobirania popular, l’Estat de Dret i el reconeixement de les autonomies.
Llibertat	Llibertat com a Dret Fonamental: La prioritat ètica és la garantia de les llibertats d’expressió, reunió, associació i el dret a la participació política.
Ètica Dominant	Ètica del Consens i Mínims: La necessitat de construir un pacte (la Constitució) va requerir prioritzar una ètica de mínims (un nucli de valors compartits) per sobre de les visions morals de màxims de cada grup.

En aquest període, l’èxit ètic i polític es mesurava per la capacitat d’assegurar la convivència, el pluralisme i els drets polítics. El paper de l’Estat era fonamentalment garantista i redistributiu per establir les bases de la igualtat.

2. El Desafiament del Benestar: Desigualtat i Estigma (2025)

Al 2025, el marc democràtic és sòlid, però han sorgit noves fractures socials, principalment impulsades per la precarietat laboral, les crisis econòmiques i la cronificació de la pobresa.

El conflicte ètic del 2025 no és la manca de lleis de llibertat, sinó la manca de dignitat efectiva per a una part significativa de la població.

Aquí és on l’obra d’Adela Cortina es torna imprescindible:

A. El Rebuig al Pobre: L’Aporofòbia

Cortina, amb el concepte d’aporofòbia, revela la insuficiència ètica de la societat actual. Mentre que el 1978 la societat s’obria a la llibertat, el 2025 hi ha una tendència a tancar-se als pobres.

L’aporofòbia demostra que, malgrat els drets i l’Estat del Benestar, la societat encara té una aversió, menyspreu i rebuig cap a la persona que no pot oferir res a canvi (ni un benefici econòmic ni un retorn simbòlic).

• Pobresa a Catalunya (2025): La taxa AROPÉ (risc de pobresa i exclusió) es manté tossudament al voltant del 24\%. Això subratlla que un de cada quatre ciutadans, malgrat el marc del 1978, no pot viure amb plena dignitat.
• La Crisi de l’Habitatge: La pobresa infantil, la precarietat de la gent gran i el risc agreujat per viure de lloguer demostren que el fonament material per exercir la llibertat (un habitatge digne) és el gran punt feble del pacte del 1978.

B. La Necessitat de la Raó Cordial

Per superar l’aporofòbia, l’autora proposa l’Ètica de la Raó Cordial. La democràcia de 1978 va fer una gran feina en la raó argumentativa (creant lleis justes i procediments equitatius). Però la raó cordial exigeix anar més enllà:

La raó cordial implica que la justícia no es pot quedar només en la norma; ha d’incorporar la compassió i el reconeixement incondicional de la dignitat de l’altre, especialment el vulnerable.

És a dir, no n’hi ha prou de tolerar la pobresa; s’ha d’entendre com una injustícia que interpel·la la pròpia identitat ètica de la societat.

3. Com Hauríem d’Evolucionar com a Societat

L’evolució del 1978 al 2025 ens ha portat la llibertat, però ens ha deixat amb una greu deuda de dignitat social. Per combatre l’aporofòbia i complir el sentit profund de la democràcia, la societat hauria d’evolucionar en tres dimensions:

I. Evolució Jurídica: Visibilitzar l’Odi Econòmic

El canvi clau és l’ús de l’aporofòbia com a agreujant en els delictes d’odi. Aquesta mesura, ja implementada a l’Estat espanyol, trasllada el rebuig al pobre del camp de la moral al camp del dret, garantint que l’Estat protegeixi la dignitat dels més vulnerables de manera explícita.

II. Evolució Política: De l’Assistència al Reconeixement

Les polítiques socials han de passar de ser vistes com a “caritat” o “assistència” (que mantenen la distància amb el pobre) a ser polítiques de reconeixement de drets i de dignitat. Programes que garanteixin l’habitatge (com el Housing First) i una Renda Mínima Vital efectiva són essencials per proveir els fonaments materials de l’autonomia.

III. Evolució Cultural: La Pedagogia Cordial

La lluita contra l’aporofòbia és fonamentalment educativa.

• Trencar Estereotips: Utilitzar la sensibilització i l’educació per desmuntar els prejudicis que culpen la persona pobra de la seva situació.
• Pràctica de l’Acollida: Com a individus, hem de practicar l’ètica de l’acollida, reconeixent la persona sense llar o precària com un igual, no com un problema o una molèstia.

En definitiva, si el gran triomf ètic del 1978 va ser la recuperació de la llibertat política, el gran desafiament ètic del 2025 és estendre aquesta llibertat a la dignitat social i econòmica de tots, fent que la nostra raó sigui, per fi, veritablement cordial.

Quin aspecte d’aquesta “ètica cordial” creus que és més difícil d’aplicar en la societat actual?