A casa dels Soler, la ràdio mai no ha estat només un so de fons. Ha estat una presència constant, una veu que acompanya, que explica i que dona sentit al pas del temps.
L’àvia Mercè encara recorda amb claredat aquell 13 de desembre de 1976, quan el seu pare va girar el dial del vell transistor i, per primer cop, una emissora pública parlava en català. «Això és Ràdio 4.» Aquella veu nova, càlida i valenta, va omplir el menjador d’una emoció que no s’ha esvaït mai.
Durant els anys de la Transició, Ràdio 4 va ser companya de la Mercè: informatius, programes culturals i veus que donaven dignitat a la llengua. El seu fill Jordi va seguir la cadena: al taller, la ràdio explicava el món. Recorda especialment Catalunya Exprés amb Jaume Arenyes, un espai on la música en català trobava veu i forma.
La tercera generació, la Laia, escolta ja al mòbil: el dia comença amb El cafè de les idees, passa per Els imprescindibles, arriba al debat amb El pla B de Toni Marín i culmina amb la nit pausada de De nit amb Sílvia Tarragona. La ràdio s’adapta, però la veu segueix sent la mateixa.
Ràdio 4 és molt més que una freqüència: és una emissora pública que busca representar la pluralitat d’opinions i la diversitat cultural i lingüística. És plurinacional en el sentit que forma part d’una xarxa estatal però emet en català, reforçant el dret a la llengua i la presència cultural en l’àmbit públic.
Així, la graella combina matí informatiu, tarda de debat, espais de música en català i una nit de conversa reposada; una oferta pensada per acompanyar el dia de l’oient, des del primer cafè fins a l’hora de tancar els ulls.
Tres generacions, una sola sintonia. Des del vell transistor fins al podcast al mòbil, Ràdio 4 ha estat i és la veu de casa: una emissora pública, plural i viva que segueix parlant en català, la llengua que uneix i perdura.
Clica per obrir el reproductor a Online Radio Box
