16 de novembre de 2025 – Avui el món casteller celebra **15 anys** des del reconeixement de l’art d’alçar castells humans com a **Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat** per la UNESCO. Aquell moment històric, anunciat a Nairobi, va marcar l’inici d’una transformació profunda en projecció, dimensió i ambició castellera.

La Declaració de Nairobi: L’Impuls que Ho va Canviar Tot

La decisió de 2010 va consolidar els valors essencials dels castells —la **força**, l’**equilibri**, el **valor** i el **seny**— com un model cultural de gran rellevància. El segell UNESCO va activar una onada de reconeixement internacional, finançament i programes de preservació que van impulsar el creixement de les colles fins a nivells insospitats.

L’Espectacular Creixement del Món Casteller

Entre 2010 i 2019, el panorama casteller va viure la seva expansió més vibrant. Les **colles** van superar el centenar, gràcies a un increment massiu de participació ciutadana i una difusió global que va portar els castells molt més enllà del territori català.

Fites simbòliques, com els **Castellers de París**, van demostrar que els castells ja no eren només una tradició local, sinó una expressió cultural universal.

L’Assoliment dels Castells Mítics

Amb una base social ampliada i estructures d’entrenament més professionals, les colles van assolir de manera regular castells de la **gamma extra**. Construccions de deu pisos, com el **3 de 10fm** i el **4 de 10fm**, van deixar de ser excepcionals per convertir-se en fites repetides, redefinint els límits tècnics de l’activitat.

Seguretat i Resiliència: Els Reptes Superats

La nova etapa també va comportar una aposta ferma per la seguretat: ús generalitzat del **casc casteller** per a la canalla i nous protocols de prevenció i assistència sanitària.

La pandèmia de la **COVID-19** va suposar un dels moments més crítics. Tot i això, la ràpida recuperació de castells de vuit i nou pisos va demostrar que el món casteller és, abans que res, una comunitat resilient i compromesa.