Durant dècades, el panorama cultural català ha estat marcat per figures que, sense buscar grans titulars, han treballat amb constància, intel·ligència i sensibilitat. Entre aquestes, el nom de Miquel Murga destaca com el d’un creador que ha sabut transitar entre mitjans i disciplines, des de la ràdio local fins al teatre professional, passant per la televisió estatal i autonòmica.

Aquest reportatge repassa el seu recorregut vital i artístic, un trajecte que il·lustra la transformació de la comunicació i l’escena a Catalunya des de finals del segle XX fins avui.

La història de Miquel Murga comença professionalment el 1979, quan participa en la creació de Ràdio Sant Boi, l’emissora local del seu municipi. En un temps en què la ràdio local vivia una expansió energètica, Murga hi troba un espai d’aprenentatge tècnic i creatiu.

Després d’uns anys de consolidació, fa el salt a una emissora d’abast més ampli: Ràdio Avui – Cadena 13, un punt d’inflexió per a molts futurs comunicadors catalans. El seu pas per la cadena li permet explorar nous formats, afrontar audiències més grans i adquirir eines de guió i direcció que més endavant serien essencials.

En paral·lel, col·labora també amb altres emissores com Catalunya Ràdio, COM Ràdio, Ràdio Estel i Ràdio 4 de RNE, ampliant la seva presència i diversificant registres.

Amb la seva versatilitat, Murga entra en el món de la televisió, un mitjà que als anys 80 i 90 vivia una gran efervescència.

A TVE participa en el programa històric “Un, dos, tres… responda otra vez”, contribuint a un dels formats més populars de la televisió espanyola.

A Catalunya, es fa especialment conegut per programes com:

• “Tres pics i repicó”
• “Surti com surti”

En aquests espais comparteix escenari amb l’actor Xavier Guix, formant una parella artística que deixa petjada entre els espectadors de l’època.

Posteriorment, Murga també destaca com a creador: és responsable del concurs “A + a +”, emès durant cinc temporades a TV3 i considerat un dels formats de concurs diari més sòlids del seu moment.

3.1 Els primers projectes i companyies

Funda inicialment la companyia Tutti-Teatre, que més tard esdevindrà Companyia Guix i Murga. Durant anys, porten espectacles per tot Catalunya, combinant humor, crítica social i ritme escènic.

3.2 Adaptacions i direccions

Murga destaca especialment en la tasca d’adaptar textos internacionals al català, convertint-los en comèdies properes al públic d’aquí. Entre les més conegudes:

• T’estimo però no tant (versió catalana de *Pares y Nines*)
• Vis a vis a Hawaii
• Una família indecent
• La pipa de la pau

3.3 Creació pròpia

També escriu i dirigeix obres pròpies, com:

• Quan l’amor és un joc
• El joc de la veritat

El joc de la veritat obté una acollida molt positiva al Teatre Gaudí de Barcelona, prolongant les funcions gràcies a la resposta del públic.

Tant en escena com darrere el micròfon, Miquel Murga combina:

• Humor blanc i intel·ligent, mai estrident
• Gran precisió rítmica, fruit dels anys de ràdio
• Un tractament profundament humà dels personatges
• Respecte pel públic, al qual sempre situa al centre

Una de les característiques més singulars de Murga és la seva capacitat per transitar entre mitjans sense perdre coherència:

• A la ràdio, és veu, ritme i guió.
• A la televisió, és humor, estructura i agilitat.
• Al teatre, és profunditat, direcció i mirada artística.

Pocs creadors catalans de la seva generació han desenvolupat una activitat tan transversal i continuada.

Més enllà de la fama o els titulars, la seva aportació és indiscutible:

• Ha enriquit el teatre català amb adaptacions de qualitat i obres pròpies.
• Ha marcat una generació d’oients i espectadors.
• Ha contribuït a formats televisius i radiofònics que van definir una època.
• Ha mantingut viva una manera d’entendre l’humor propera, respectuosa i intel·ligent.