VERSIÓ HUMORÍSTICA — “La nit que el tió es va emprenyar”

A Cal Traginer, tots els decembres hi havia el mateix drama: el tió era massa llaminer. Si no li deixaven prou menjar, a canvi de regals cagava… *faturacions de la llum*.

Aquest any els nens van decidir que ja n’hi havia prou. Havia arribat el moment de domesticar la bèstia. Li van preparar un banquet espectacular: galetes, mandarines, torrons… i, per error, una pizza amb extra de formatge.

El tió, emocionat, se la va cruspir sencera. Al cap de dos minuts va començar a fer sorolls sospitosos, com una olla a pressió quan explota.

—Ep, això és normal? —va preguntar en Pau.
—Segur que està fent rècord —va dir la Marta—. Cagarà més que mai!

El tió va tremolar, va bramar (“TIOOOO!” en modulació greu) i va començar a expulsar… objectes raríssims:

• ✨ Una sabata de taló (número 41)
• ✨ Un pot de maionesa caducat
• ✨ Un barret de Pare Noel amb la cara d’un unicorni
• ✨ I, finalment, un fulletó d’un gimnàs: “Abans del Nadal, posa’t en forma!”

La canalla el mirava amb cara de poema. El tió, suat i enfadat, va exclamar:

—Escolteu! Si voleu regals normals, deixeu de donar-me menjar exòtic! L’any passat em vau donar sushi i vaig cagar una PlayStation usada!

Després de la bronca, tots van quedar en silenci. La Marta va dir:

—O sigui que… hem convertit el tió en una espècie de màquina de reciclar absurditats?

I el tió, tot digne, va picar amb la cua i va dir:

—Correcte. Sóc el compostador nadalenc. A veure si pensem sostenible!

Aquell Nadal no van tenir regals cars, però van guanyar la millor història del poble: la del tió que es va emprenyar… i va acabar cagant consciència ecològica.

I des d’aquell any, cada 24 de desembre, la família ha de signar un contracte:

I el tió, satisfet, torna a cagar torrons com Déu mana. 🎄💩✨