Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
La Revenja del Trèvol: Valls, Gener de 2026
Era el 29 de desembre de 2025. El fred de l’Alt Camp tallava la cara, però el que realment cremava en Quim era el darrer rebut de l’Ajuntament. Un 9,5% de pujada en la taxa de brossa per al 2026. “Gestió sostenible”, en deien. “Jo en dic pagar el sou als assessors”, mastegava en Quim mentre caminava pel Pati, esquivant les tanques d’unes obres que semblaven el jaciment de Troia de tantes vegades que havien aixecat el carrer.
Just sota l’estàtua del monument als castellers, va veure el trèvol màgic. No era verd, sinó d’un color groc “institucional” que feia sospitar. En tocar-lo, una veu amb accent de Barcelona (molt d’estil La Revenja del Trèvol: Valls, Gener de 2026
Era el 29 de desembre de 2025. El fred de l’Alt Camp tallava la cara, però el que realment cremava en Quim era el darrer rebut de l’Ajuntament. Un 9,5% de pujada en la taxa de brossa per al 2026. “Gestió sostenible”, en deien. “Jo en dic pagar el sou als assessors”, mastegava en Quim mentre caminava pel Pati, esquivant les tanques d’unes obres que semblaven el jaciment de Troia de tantes vegades que havien aixecat el carrer.
Just sota l’estàtua del monument als castellers, va veure el trèvol màgic. No era verd, sinó d’un color groc “institucional” que feia sospitar. En tocar-lo, una veu amb accent de Barcelona (molt d’estil Generalitat) li va dir:
—”Tens tres desitjos no materials per al 2026. Si demanes el retorn de la pesseta, et cancel·lo ipso facto.”
En Quim, amb els ulls injectats en ràbia fiscal, va disparar:
Primer desig: El “Concert Econòmic” Individual
—”Vull que els meus impostos es gestionin amb ‘sobirania fiscal absoluta’. Que cada cèntim que surti de la meva butxaca s’utilitzi només per a coses que jo aprovi. Si no m’agrada el nou carril bici que no fa servir ningú, no el pago.”
El resultat: L’endemà, el 50% de la ciutat es va quedar a les fosques. Com que ningú volia pagar l’enllumenat del carrer del veí, cada ciutadà anava amb un frontal de miner al cap. En Quim estava encantat fins que es va adonar que, com que no havia volgut pagar la quota de “cohesió social”, la policia no va aparèixer quan un grup d'”emprenedors de l’alieni” li van intentar pispar la cartera al mig del Pati. “És el mercat, amic”, li va dir un mosso que passava per allà mentre es menjava un entrepà.
Segon desig: Habitatge per a tothom (però de veritat)
—”Vull que s’acabi el xantatge de l’habitatge. Que tothom tingui un sostre, però sense okupes, sense zones tensionades de mentida i sense que el meu lloguer sembli la hipoteca de Versalles.”
El resultat: Per art de màgia, tots els edificis buits de Valls es van omplir. El problema? Que per no ser “material”, el trèvol va aplicar una solució ideològica: la convivència forçosa. En Quim es va trobar compartint el seu pis amb tres activistes que l’obligaven a reciclar fins i tot l’alè i un col·lectiu de turistes que havien perdut el seu Airbnb. Quan es va queixar, li van dir que la seva propietat privada era “un constructe patriarcal”.
Tercer desig: El fi del “Bonisme” Polític
—”Vull que els polítics, des de l’ajuntament fins al Parlament, deixin de parlar amb eufemismes. Que diguin que apugen impostos perquè no saben gestionar, i que la seguretat va malament perquè tenen por de semblar autoritaris.”
El resultat: El discurs de Cap d’Any del 2026 va ser històric. L’alcaldessa va sortir a TV de Valls dient: “Ciutadans, us hem apujat l’IBI perquè ens hem gastat el pressupost en festes i flors, i la veritat, no tenim ni idea de com arreglar el centre històric”. A Barcelona, el President va admetre: “Fem taules de diàleg perquè ens agrada el càtering, no perquè haguem de solucionar res”.
En Quim es va quedar sol al Pati, el 31 de desembre. Tenia la veritat, no pagava impostos i el seu pis era un centre social. Es va adonar que la realitat és molt més còmoda quan hi ha algú a qui culpar a Twitter i que la “correcció política” és, en realitat, el greix que fa que els engranatges de la societat no ens tallin els dits a tots cada matí.
Va mirar el trèvol i va xiuxiuejar:
—”Escolta… no podries fer que el 2026 tot torni a ser una mentida ben organitzada?”
Però el trèvol ja s’havia assecat, víctima del canvi climàtic que en Quim deia que no existia.) li va dir:
—”Tens tres desitjos no materials per al 2026. Si demanes el retorn de la pesseta, et cancel·lo ipso facto.”
En Quim, amb els ulls injectats en ràbia fiscal, va disparar:
Primer desig: El “Concert Econòmic” Individual
—”Vull que els meus impostos es gestionin amb ‘sobirania fiscal absoluta’. Que cada cèntim que surti de la meva butxaca s’utilitzi només per a coses que jo aprovi. Si no m’agrada el nou carril bici que no fa servir ningú, no el pago.”
El resultat: L’endemà, el 50% de la ciutat es va quedar a les fosques. Com que ningú volia pagar l’enllumenat del carrer del veí, cada ciutadà anava amb un frontal de miner al cap. En Quim estava encantat fins que es va adonar que, com que no havia volgut pagar la quota de “cohesió social”, la policia no va aparèixer quan un grup d'”emprenedors de l’alieni” li van intentar pispar la cartera al mig del Pati. “És el mercat, amic”, li va dir un mosso que passava per allà mentre es menjava un entrepà.
Segon desig: Habitatge per a tothom (però de veritat)
—”Vull que s’acabi el xantatge de l’habitatge. Que tothom tingui un sostre, però sense okupes, sense zones tensionades de mentida i sense que el meu lloguer sembli la hipoteca de Versalles.”
El resultat: Per art de màgia, tots els edificis buits de Valls es van omplir. El problema? Que per no ser “material”, el trèvol va aplicar una solució ideològica: la convivència forçosa. En Quim es va trobar compartint el seu pis amb tres activistes que l’obligaven a reciclar fins i tot l’alè i un col·lectiu de turistes que havien perdut el seu Airbnb. Quan es va queixar, li van dir que la seva propietat privada era “un constructe patriarcal”.
Tercer desig: El fi del “Bonisme” Polític
—”Vull que els polítics, des de l’ajuntament fins al Parlament, deixin de parlar amb eufemismes. Que diguin que apugen impostos perquè no saben gestionar, i que la seguretat va malament perquè tenen por de semblar autoritaris.”
El resultat: El discurs de Cap d’Any del 2026 va ser històric. L’alcaldessa va sortir a TV de Valls dient: “Ciutadans, us hem apujat l’IBI perquè ens hem gastat el pressupost en festes i flors, i la veritat, no tenim ni idea de com arreglar el centre històric”. A Barcelona, el President va admetre: “Fem taules de diàleg perquè ens agrada el càtering, no perquè haguem de solucionar res”.
En Quim es va quedar sol al Pati, el 31 de desembre. Tenia la veritat, no pagava impostos i el seu pis era un centre social. Es va adonar que la realitat és molt més còmoda quan hi ha algú a qui culpar a Twitter i que la “correcció política” és, en realitat, el greix que fa que els engranatges de la societat no ens tallin els dits a tots cada matí.
Va mirar el trèvol i va xiuxiuejar:
—”Escolta… no podries fer que el 2026 tot torni a ser una mentida ben organitzada?”
Però el trèvol ja s’havia assecat, víctima del canvi climàtic que en Quim deia que no existia.
