🎶 Lluís Llach – Gener 76

Els dies 27 i 28 de gener, el Palau de la Música Catalana acollirà un dels esdeveniments culturals més significatius de l’any: els concerts “Llach – Gener 76”, amb què el festival Barnasants commemora els 50 anys dels recitals que Lluís Llach va oferir en plena Transició. No es tracta només d’un homenatge musical, sinó d’un exercici de memòria col·lectiva que connecta passat i present a través de la cançó d’autor.

Lluís Llach, veu d’un país

Nascut a Verges el 1948, Lluís Llach és una figura central de la cultura catalana contemporània. Integrant de la Nova Cançó, va convertir la música en una eina de resistència cultural i política durant els últims anys del franquisme. Cançons com *L’estaca*, *I si canto trist*, *Abril 74* o *Ítaca* van esdevenir himnes populars, transmesos de generació en generació, i associats a la lluita per les llibertats, la llengua i la dignitat col·lectiva.

La seva trajectòria va estar marcada per la censura, la persecució i fins i tot l’exili, però també per una fidelitat absoluta a la idea que la cultura pot ser un motor de transformació social.

Gener de 1976: quan cantar era un acte polític

El gener de 1976, pocs mesos després de la mort de Franco, Llach va oferir uns concerts històrics al Palau d’Esports de Barcelona. Aquells recitals van esdevenir molt més que música: van ser un acte de catarsi col·lectiva, un espai on el públic podia expressar obertament allò que durant dècades havia estat silenciat.

La Transició encara era incerta. No hi havia garanties democràtiques, ni llibertats consolidades, ni institucions restituïdes. A Catalunya, el clam per l’amnistia, l’autogovern i el reconeixement nacional omplia carrers i places. En aquell context, la veu de Llach funcionava com un fil conductor entre l’esperança i la memòria, entre el dolor acumulat i la voluntat de futur.

BarnaSants 2026: el concert del present que dialoga amb la història

Cinquanta anys després, Barnasants recupera aquell moment fundacional amb un espectacle que obre el festival i que posa el focus en el valor polític, cultural i emocional d’aquells concerts. Els recitals del 27 i 28 de gener no són una simple recreació nostàlgica: són una reinterpretació conscient del que va significar cantar en llibertat quan la llibertat encara no estava garantida.

El projecte compta amb una direcció musical que respecta l’esperit original, amb músics i veus que connecten passat i present, i amb la presència simbòlica de Llach, reconegut amb el Premi Trajectòria del festival. Tot plegat converteix aquests concerts en un acte de memòria viva, més necessari que mai.

De la Transició al present: què ha canviat, què persisteix

El contrast entre el 1976 i l’actualitat és inevitable. Aleshores, la lluita era sortir d’una dictadura i construir una democràcia. Avui, Catalunya viu un moment diferent però igualment complex, marcat pel procés sobiranista, les seves conseqüències polítiques i judicials, i un debat obert sobre el futur del país dins o fora de l’Estat espanyol.

Si als anys setanta el crit era “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, avui les preguntes giren al voltant de la qualitat democràtica, el reconeixement nacional, la cohesió social i el dret a decidir. El context és diferent, però la tensió entre poder i ciutadania, entre institucions i carrer, continua sent present.

En aquest sentit, recuperar Llach no és mirar enrere, sinó mirar-nos al mirall. Les seves cançons tornen a interpel·lar-nos: què hem aconseguit, què hem perdut, i cap a on volem anar.

Els concerts de Lluís Llach al BarnaSants són, avui, un espai de reflexió compartida. Un recordatori que la cultura pot ser consciència, que la música pot ser memòria, i que els moments històrics no només es commemoren: es revisiten per entendre millor el present.

🎟️ Compra Entrades Oficial