Rodalies a Catalunya: com afrontar una crisi ferroviària i recuperar la confiança en el tren

Les catàstrofes ferroviàries, com els accidents d’Adamuz (Còrdova), Gélida i Cartagena, colpegen profundament la confiança de la ciutadania en un sistema que, malgrat tot, continua sent un dels mitjans de transport més segurs, sostenibles i necessaris. Davant d’aquests fets, l’actitud responsable no és la por, sinó la serenor, l’exigència de responsabilitats i una visió a llarg termini que reforci el servei públic ferroviari.

Respondre sense por: informació i calma

La por és una reacció humana davant la tragèdia, però no pot guiar les decisions col·lectives. Després d’un accident, és imprescindible:

• Garantir informació clara, veraç i accessible a la ciutadania.
• Evitar l’alarmisme i les especulacions prematures.
• Posar el focus en dades objectives: el tren continua sent estadísticament un dels mitjans més segurs.

Confiar en el tren no vol dir ignorar errors, sinó exigir millores reals i contínues.

Confiança en els trens: aprendre dels accidents

Els accidents d’Adamuz, Gélida i Cartagena tenen causes i contextos diferents, però comparteixen una lliçó comuna: la seguretat ferroviària requereix inversió constant, manteniment rigorós i aprenentatge permanent.

• Anàlisis tècniques independents i transparents.
• Aplicació immediata de les recomanacions de seguretat.
• Formació contínua del personal ferroviari.
• Revisió dels protocols d’emergència i comunicació amb els usuaris.

Rodalies de Catalunya: una desinversió estructural

A Catalunya, el servei de Rodalies arrossega des de fa dècades una clara desinversió estructural que s’ha traduït en infraestructures envellides, avaries freqüents i una pèrdua constant de fiabilitat del servei públic.

Què s’hauria de fer: propostes clau

1. Execució efectiva del pressupost, més enllà dels anuncis.
2. Manteniment preventiu com a prioritat absoluta.
3. Modernització tecnològica dels sistemes de seguretat.
4. Governança clara i coordinació entre administracions.
5. Participació activa d’usuaris i treballadors.

Conclusions: escoltar els usuaris i informar-se amb rigor

Les queixes dels usuaris de Rodalies són legítimes i reflecteixen anys de cansament, incidències i manca de fiabilitat. Aquest malestar no s’ha de menystenir, sinó entendre com un senyal clar que el sistema necessita millores urgents i sostingudes.

Alhora, és fonamental que la ciutadania s’informi a través de fonts fiables i contrastades, evitant rumors i missatges alarmistes que només generen desconfiança.

El tren és futur, cohesió territorial i sostenibilitat. Recuperar la confiança en Rodalies passa per una gestió pública transparent i eficient, però també per una ciutadania informada, crítica i conscient del valor del ferrocarril com a servei essencial i de país.