Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
Rodalies Catalunya: Un trencaclosques de desinversió i pols polític
La crisi ferroviària a Catalunya no és fruit de l’atzar ni de la mala sort; és el resultat d’un trencaclosques complex on s’atreuen dècades de desinversió i una infraestructura al límit de la seva capacitat.
Entendre Rodalies exigeix mirar més enllà de l’avaria d’avui. Durant els darrers 20 anys, la prioritat pressupostària de l’Estat ha estat l’Alta Velocitat (AVE), deixant la xarxa convencional en un segon pla sistemàtic. Això ha provocat que gran part de la catenària i els sistemes de senyalització a Catalunya encara datin de mitjans del segle XX, multiplicant les incidències per fatiga de materials.
L’Anàlisi Històrica (2006-2026)
L’època del “Gran Caos” (2004-2011)
Sota els governs del PSOE, la inversió va ser alta sobre el paper (un 70% d’execució), però els recursos es van concentrar gairebé exclusivament en l’arribada de l’AVE. Rodalies va quedar com el “germà pobre”, patint les primeres grans crisis de fiabilitat.
La “Sequera” Pressupostària (2012-2018)
L’etapa del PP va marcar el període més crític per a la infraestructura. L’execució real va caure per sota del 30%, deixant el Pla de Rodalies pràcticament al calaix i eixamplant el forat negre del manteniment que encara patim avui.
La Transició Actual (2019-2026)
Amb l’executiu de PSOE i Sumar s’ha reactivat la inversió amb una execució propera al 50%. La paradoxa és que el volum massiu d’obres pendents provoca, en el curt termini, més talls i retards per poder garantir la fiabilitat del futur.
Responsabilitats Compartides
Mentre que el govern central ha fallat històricament en l’execució, el paper dels partits catalans també ha estat clau. **Junts (antic CiU)** va signar el traspàs “buit” del 2010, rebent els trens però no les vies. Per la seva banda, **ERC** ha centrat la seva estratègia en el traspàs integral actual per intentar recuperar el comandament real d’Adif i el finançament.
Els quatre colls d’ampolla
- Infraestructura: Túnels de Barcelona (Plaça Catalunya i Aragó) saturats i sense alternatives.
- Bicefàlia: Un servei fragmentat entre la titularitat (Generalitat), l’operador (Renfe) i la via (Adif).
- Vandalisme: Rècords en robatoris de coure que paralitzen la xarxa aquest 2026.
- Execució: A Madrid es gasta sovint més del 110% del promès; a Catalunya la xifra és dràsticament inferior.
El ball de xifres: Pressupostat vs. Executat
| Període | Govern | Execució Real |
|---|---|---|
| 2004 – 2011 | PSOE (Zapatero) | ~ 70% (Foc a l’AVE) |
| 2012 – 2018 | PP (Rajoy) | < 30% (Sequera) |
| 2019 – 2026 | PSOE / SUMAR | ~ 50% (Pla 2020-2030) |
* Nota: A Madrid l’execució sol superar el 110%, mentre que a Catalunya rarament arriba al 20% semestral.
