Josep Vicenç Foix i Mas (Sarrià, 28 de gener de 1893 – Barcelona, 29 de gener de 1987), conegut literàriament com a J. V. Foix, fou un poeta, periodista i assagista català, i una de les figures més rellevants de les avantguardes literàries catalanes del segle XX. La seva obra representa una síntesi magistral entre la tradició literària clàssica i les formes més innovadores de la modernitat europea.

Orígens i formació

Nascut al barri de Sarrià, aleshores municipi independent, Foix provenia d’una família dedicada a la pastisseria, ofici que ell mateix exercí durant molts anys al negoci familiar. Tot i iniciar estudis de dret, aviat els abandonà per dedicar-se plenament a la literatura, a la lectura i a l’estudi autodidacte.

Compromís cultural i avantguardista

A partir de la segona dècada del segle XX, Foix s’integrà activament en els cercles intel·lectuals de Barcelona. Va col·laborar amb nombroses revistes literàries i culturals, i destacà com a divulgador de les noves tendències artístiques europees a Catalunya. Com a periodista cultural, especialment des del diari La Publicitat, va exercir una tasca decisiva en la difusió de l’art i la literatura d’avantguarda.

L’obra literària

Tot i escriure poesia des de molt jove, la seva obra poètica no es publicà de manera sistemàtica fins després de la Guerra Civil. El llibre Sol, i de dol, escrit el 1936 però publicat el 1947, és considerat una de les grans obres de la poesia catalana moderna, amb sonets d’una gran exigència formal i una profunda càrrega simbòlica.

Altres títols fonamentals de la seva producció són Les irreals omegues, On he deixat les claus…, Onze nadals i un cap d’any i Cròniques d’ultrason. En tots ells, Foix construeix un univers poètic ric en imatges oníriques, reflexions metafísiques i jocs lingüístics.

Reconeixement i darrers anys

A partir dels anys seixanta, la figura de J. V. Foix va rebre un reconeixement creixent. Va morir a Barcelona el 29 de gener de 1987, l’endemà de complir noranta-quatre anys, al mateix barri de Sarrià on havia nascut. La seva obra ens recorda que la poesia pot ser alhora arrel i exploració, memòria i futur.