L‘hivern de 1939 es tanca amb una de les pèrdues més simbòliques de la cultura europea. Ahir, 22 de febrer, Antonio Machado va morir a la petita localitat costanera de Cotlliure, a la Catalunya del Nord. El poeta havia arribat feia pocs dies, exhaust, després de creuar la frontera francesa fugint de l’avanç de les tropes franquistes.

Acompanyat de la seva mare i el seu germà, Machado es va refugiar a l’Hotel Bougnol-Quintana, on la seva salut, ja molt debilitada pel viatge i l’exili, va empitjorar ràpidament. La seva mort marca la fi d’una època i el silenci d’una veu que va saber cantar com ningú a la terra i a l’ànima humana.

“En una de les butxaques del seu vell gavany, el seu germà José hi ha trobat un darrer vers escrit a llapis: ‘Estos días azules y este sol de la infancia’. Un retorn poètic a la Sevilla de la seva infantesa des de la distància de l’exili.”