“Treballar el mateix per cobrar un 13% menys no és només una xifra, és una ombra que encara recorre Europa.”

El 22 de febrer no és una data triada a l’atzar. Representa el nombre de dies addicionals que una dona ha de treballar des de l’inici d’any per igualar el sou que un home va percebre l’any anterior. Avui commemorem el Dia Europeu per la Igualtat Salarial.

Des de quan i per què?

A Espanya, aquesta jornada es va oficialitzar l’any 2010 per acord del Consell de Ministres, arran d’una petició de la Comissió d’Igualtat del Senat. A nivell europeu, la Comissió Europea va començar a impulsar-lo amb força el 2011 per donar visibilitat a una realitat que, tot i estar prohibida pels tractats des de 1957, persisteix estructuralment.

On se celebra més?

Tot i que és una jornada d’àmbit comunitari, la intensitat de les reivindicacions varia:

• Alemanya i França: Tenen moviments civils molt forts que utilitzen el color vermell (bosses vermelles o “Red Purse Day”) per simbolitzar els números vermells de les dones.
• Bèlgica: Va ser un dels pioners a instaurar mesures de transparència salarial obligatòria.
• Espanya: Actualment és un dels països on la bretxa ha baixat més ràpidament gràcies a l’obligatorietat dels Plans d’Igualtat.

“La igualtat no és un regal, és un dret que encara s’ha de conquerir a la nòmina.”

Com reivindicar aquest dia?

No és només un dia per a les institucions, és un dia per a l’acció ciutadana:

• Exigir transparència: Informa’t sobre si la teva empresa compleix amb el registre salarial obligatori.
• Visibilitzar el “Sostre de Vidre”: Denunciar que la bretxa sovint no és per cobrar menys en el mateix lloc, sinó per la dificultat d’accedir a càrrecs de direcció.
• Corresponsabilitat: Reivindicar que les tasques de cura (que sovint causen reduccions de jornada en dones) siguin compartides.
• Xarxes Socials: Utilitza l’etiqueta #IgualtatSalarial i comparteix dades reals per trencar el mite que la bretxa “no existeix”.