Durant dècades, la intuïció clínica i l’experiència dels pacients suggerien que l’estat emocional i l’estrès podien influir en el pronòstic del càncer. Ara, la ciència ja no només ho sospita, sinó que ho ha demostrat a nivell molecular. Un estudi liderat per la doctora Judith Agudo, de l’Institut de Càncer Dana-Farber de Boston, ha revelat com les cèl·lules canceroses utilitzen les hormones de l’estrès per sobreviure i colonitzar altres òrgans.

El mecanisme: camuflatge sota pressió

La investigació se centra en els glucocorticoides, unes hormones (com el cortisol) que el nostre cos allibera de forma sostinguda davant de l’estrès crònic, ja sigui per motius laborals, familiars o pel mateix impacte del diagnòstic.

• Activació de receptors: Les cèl·lules canceroses activen uns receptors específics en entrar en contacte amb el cortisol.
• Evasió immunitària: Aquests receptors envien un senyal que fa que les cèl·lules T deixin de reconèixer les cèl·lules tumorals com a perilloses.
• Colonització: Això permet que les cèl·lules circulin pel cos i s’instal·lin en òrgans nous (metàstasi) sense ser atacades.

Tipus de càncer afectats

L’estudi indica que aquest mecanisme és especialment rellevant en tumors sòlids com el càncer de mama triple negatiu, el càncer colorectal i el melanoma. En canvi, en càncers depenents d’hormones sexuals (com el de pròstata), l’efecte podria variar.

Una nova esperança terapèutica

La millor notícia del descobriment és que ja existeixen fàrmacs, com la mifepristona, capaços de bloquejar aquests receptors de l’estrès. En les proves realitzades, la combinació d’aquests bloquejadors amb la immunoteràpia va aconseguir reduir dràsticament les metàstasis, obrint un nou futur en la prevenció oncològica.