La història de la humanitat no només es basteix amb grans batalles de força bruta, sinó amb moments d’enginy suprem que han quedat gravats en la memòria col·lectiva. Mentre avui recordem fets moderns, la nostra mirada viatja milers d’anys enrere, cap a les costes de l’antiga Troia, on la guerra i la llegenda es fonen en una sola imatge: un cavall de fusta davant les muralles.

Segons els càlculs d’Eratòstenes, un dels erudits més grans de l’antiguitat, el 24 d’abril marca el punt d’inflexió d’un setge que havia durat deu anys. No va ser la pressió de les espases la que va obrir les portes de la ciutat de Príam, sinó el silenci i l’astúcia amagada dins les entranyes d’un present monumental.

Aquesta efemèride ens convida a reflexionar sobre com les solucions creatives i el pensament lateral són, sovint, més poderosos que qualsevol exèrcit. En un món que ens empeny a la confrontació directa, la lliçó d’Odisseu i els seus homes ens recorda que la intel·ligència és l’arma més esmolada de què disposem.