1879: la fundació del PSOE a Casa Labra — de la clandestinitat obrera a l’actualitat (maig de 2026)

El 2 de maig de 1879, en una petita taverna madrilenya anomenada Casa Labra, un grup de treballadors i intel·lectuals encapçalats per Pablo Iglesias Posse va posar en marxa un dels projectes polítics més influents de la història contemporània d’Espanya: el Partit Socialista Obrer Espanyol, el PSOE.

Aquella reunió no va ser pública ni solemne. Va ser clandestina, discreta i profundament política. En una Espanya marcada per la Restauració borbònica, la desigualtat social i la precarietat obrera, fundar un partit de classe treballadora significava desafiar l’ordre establert.

Segons la pròpia història oficial del partit, el PSOE es va fundar entorn d’un nucli d’intel·lectuals i obrers, fonamentalment tipògrafs, dirigits per Pablo Iglesias, tipògraf de professió i futur gran referent del socialisme espanyol.

El context: una Espanya industrial, desigual i convulsa

A finals del segle XIX, Espanya vivia una modernització desigual. La industrialització avançava especialment a zones com Catalunya, el País Basc i Astúries, però les condicions laborals eren extremadament dures: jornades llargues, salaris baixos, absència de drets socials i una gran repressió de l’associacionisme obrer.

Les idees socialistes i internacionalistes arribaven a través de la Primera Internacional i dels debats europeus sobre el marxisme i el moviment obrer. Pablo Iglesias havia entrat en contacte amb aquests corrents des del món de la impremta i des de l’Associació General de l’Art d’Imprimir, des d’on va començar a preparar durant anys la creació d’un partit obrer propi.

No es tractava només de fer sindicalisme, sinó de construir una eina política capaç de representar la classe treballadora dins i fora de les institucions.

La reunió fundacional: 25 homes i una idea

La trobada del 2 de maig de 1879 va reunir aproximadament 25 persones. Entre elles hi havia 16 tipògrafs, quatre metges, un doctor en ciències, dos joiers, un marbrista i un sabater. Aquest detall és significatiu: el socialisme espanyol naixia com una aliança entre treballadors manuals i sectors intel·lectuals compromesos amb la qüestió social.

Allà es va acordar la creació del partit i el nomenament d’una comissió encarregada de redactar un manifest programàtic. El primer programa oficial seria aprovat el 20 de juliol de 1879 en una assemblea de 40 persones.

En aquell moment, més que un gran partit, el PSOE era una llavor política.

Pablo Iglesias Posse: el pare del socialisme espanyol

Pablo Iglesias Posse és considerat el pare del socialisme espanyol. Nascut a Ferrol el 1850, va viure una infància marcada per la pobresa i es va formar com a tipògraf. Autodidacta, disciplinat i profundament compromès amb la causa obrera, va convertir la seva trajectòria personal en una militància constant.

No només va fundar el PSOE el 1879, sinó també la UGT (Unió General de Treballadors) el 1888. El 1910 es convertiria en el primer diputat socialista elegit al Congrés dels Diputats, un fet simbòlic enorme per al moviment obrer espanyol.

La seva figura continua sent central en la memòria històrica del socialisme espanyol.

Casa Labra: una taverna convertida en símbol

Casa Labra havia estat fundada el 1860 i encara avui continua oberta, molt a prop de la Puerta del Sol de Madrid. Una placa a la façana recorda que allí va néixer el PSOE.

Amb el temps, aquest espai s’ha convertit en un lloc de memòria política. No és només una taverna famosa pels seus “soldaditos de Pavía” i les tapes de bacallà; és també un espai simbòlic de la història política espanyola.

La imatge és potent: un gran partit d’Estat nascut en una reunió semiclandestina en una fonda popular.

Del partit obrer al partit de govern

Durant dècades, el PSOE va créixer lentament, especialment a Madrid, Biscaia i Astúries. La Guerra Civil, la dictadura franquista i l’exili van marcar profundament la seva trajectòria.

Amb la Transició democràtica, el partit va renéixer com una gran força de govern. La victòria de Felipe González el 1982 va inaugurar una nova etapa: el PSOE passava de ser un partit històric de l’oposició obrera a convertir-se en el principal partit de govern de la democràcia espanyola.

Posteriorment, figures com José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez han mantingut aquesta centralitat política.

El PSOE a maig de 2026

A maig de 2026, el PSOE continua sent una de les grans forces polítiques d’Espanya i el partit del president del Govern, Pedro Sánchez. La seva trajectòria mostra una evolució notable: des del marxisme obrer fundacional fins a la socialdemocràcia europea contemporània.

Tanmateix, el record de 1879 continua essent una referència identitària poderosa: la idea que el partit va néixer com una eina de representació dels treballadors i de transformació social.

Cada 2 de maig, la commemoració de la fundació a Casa Labra no és només una efemèride interna del partit, sinó també una finestra per entendre com es construeix la història política d’Espanya.

Conclusió

La fundació del PSOE el 1879 no va ser un simple acte partidista: va ser l’expressió d’una nova manera d’entendre la política des de baix, des del món del treball i des de la voluntat d’organització col·lectiva.

En una taverna modesta de Madrid, 25 persones van imaginar un futur diferent. Més de 147 anys després, aquell gest continua tenint conseqüències.

Casa Labra no és només una taverna històrica. És el lloc on una idea obrera es va convertir en una de les grans forces de la història contemporània d’Espanya.