Quan la vergonya fa vacances

Hi ha notícies que fan riure… fins que penses en les conseqüències. I aquesta no en té cap, de gràcia.

Que hi hagi persones capaces de portar excrements de casa per llençar-los a una piscina pública només per divertir-se és el reflex d’una societat on alguns han confós la llibertat amb el menyspreu pels altres. No és una broma, no és una entremaliadura i, encara menys, un repte. És un acte d’incivisme en estat pur.

El resultat és sempre el mateix: piscines tancades, famílies que es queden sense gaudir d’un dia d’estiu, treballadors obligats a desinfectar les instal·lacions i milers d’euros de diners públics malgastats. Uns diners que surten de la butxaca de tots per culpa d’uns quants que encara creuen que fer mal als altres té alguna gràcia.

«Fins on arribarem? Què serà el següent?»

Potser el més preocupant no és que sigui difícil trobar els culpables. El que realment hauria d’encendre totes les alarmes és comprovar com s’ha anat normalitzant la manca de respecte. Quan desapareix l’educació, el civisme i l’empatia, només queda l’egoisme més absolut.

Una societat no es construeix només amb infraestructures, serveis o tecnologia. Es construeix amb valors. I quan aquests es perden, el deteriorament és molt més greu que qualsevol piscina contaminada.

Cal educar, sí. Però també cal que les accions incíviques tinguin conseqüències. Perquè la tolerància amb els qui no respecten res acaba convertint el respecte dels altres en una debilitat.

La pregunta final és per a tots nosaltres: volem continuar acceptant aquestes actituds com si fossin simples gamberrades o és hora de dir prou i recuperar el respecte pels espais comuns i per les persones que els comparteixen?

Perquè el problema no és només qui llença els excrements a una piscina. El problema és la societat que acaba veient-ho com una simple anècdota. Les petites renúncies al civisme d’avui són els grans problemes de convivència de demà.