La Rambla que no oblida

El 17 d’agost de 2017, la Rambla de Barcelona va passar, en pocs minuts, de ser un espai de passeig i trobada a convertir-se en l’escenari d’un atemptat terrorista. L’endemà, Cambrils patiria un segon atac. Setze persones van morir i més d’un centenar van resultar ferides.

La investigació policial i judicial va reconstruir posteriorment una cèl·lula que s’havia anat organitzant al voltant de l’imam Abdelbaki Es Satty. La nit anterior, una explosió a Alcanar havia destruït el lloc on la cèl·lula preparava material explosiu.

Les preguntes que van quedar obertes

Des de les primeres hores, el 17-A va generar preguntes difícils. Com s’havia produït el procés de radicalització? Com havia pogut avançar una cèl·lula durant mesos sense que es detectés la dimensió real dels seus preparatius?

Quin coneixement tenien els diferents serveis de seguretat sobre Es Satty i els seus contactes? I com es va compartir i valorar aquella informació?

Una de les qüestions més sensibles és la relació prèvia entre Es Satty i el Centre Nacional d’Intel·ligència. Les investigacions i compareixences parlamentàries posteriors han documentat que el CNI havia tingut contacte amb ell durant la seva estada a la presó.

Això, per si sol, no acredita que el CNI conegués els plans de la cèl·lula ni que hi hagués cap connivència amb els atemptats. Sí que justifica, però, que es pregunti si la informació disponible va ser interpretada i compartida de la manera més adequada.

El 17-A i les setmanes prèvies a l’1-O

Els atemptats van arribar en un moment polític excepcional. Faltaven poques setmanes per a l’1 d’octubre i la relació entre les institucions catalanes i el Govern espanyol travessava una etapa de màxima tensió.

Aquest context va fer que, després del 17-A, qüestions estrictament policials acabessin inevitablement barrejades amb el conflicte institucional.

La competència, la coordinació, la Junta de Seguretat, el paper dels Mossos, la relació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i l’actuació dels serveis d’intel·ligència es van convertir en assumptes polítics.

Declaracions desafortunades

Algunes declaracions públiques dels mesos posteriors van contribuir a fer encara més gran la fractura institucional.

En un moment en què Catalunya vivia una situació extraordinàriament tensa, les disputes sobre el paper dels diferents cossos policials van adquirir una dimensió política que encara avui forma part del debat sobre aquella etapa.

La memòria del 17-A ens obliga, però, a recordar que davant del terrorisme la cooperació entre professionals hauria d’estar per damunt de qualsevol disputa política.

Nou anys després

La Rambla continua plena de gent. Hi passen veïns, treballadors, famílies i visitants de tot el món.

Però per a moltes persones aquell passeig també és un lloc de memòria.

Nou anys després, no hauríem de recordar el 17-A per alimentar l’odi ni per convertir les víctimes en una eina de confrontació política.

Hauríem de recordar-les amb respecte, investigar amb rigor allò que encara genera dubtes i reconèixer la solidaritat que va aparèixer enmig del desastre.

A les víctimes de Barcelona i Cambrils:

No us oblidem.
La Rambla us recorda.
La memòria us manté presents.

— onamoments.org —