De l’11-S
al 17-A
L’11-S: el moment que va canviar la percepció del món
L’11 de setembre de 2001, quatre avions comercials van ser segrestats per membres d’Al-Qaida. Dos van impactar contra les Torres Bessones del World Trade Center, un tercer contra el Pentàgon i un quart es va estavellar a Pennsilvània.
Gairebé 3.000 persones van morir. Però l’impacte de l’atemptat va anar molt més enllà del nombre de víctimes. Per primera vegada, una gran part de la població occidental va experimentar el terrorisme internacional com una amenaça directa, global i imprevisible.
El món posterior a l’11-S es va començar a explicar amb conceptes que fins aleshores tenien un pes molt menor en la vida quotidiana: terrorisme global, seguretat nacional, extremisme islàmic, vigilància, fronteres i guerra preventiva.
“La guerra contra el terror” va convertir la seguretat en un dels grans eixos de la política internacional.
Conseqüència geopolíticaLa “guerra contra el terror”
Els Estats Units van respondre a l’atac amb una nova doctrina de seguretat. L’Afganistan va ser envaït l’octubre de 2001 per expulsar el règim talibà que donava refugi a Al-Qaida.
Dos anys després, el 2003, els Estats Units van iniciar la invasió de l’Iraq. La justificació es va vincular a les armes de destrucció massiva i a la lluita contra el terrorisme, tot i que posteriorment no es van trobar les armes anunciades.
Aquest període va transformar profundament la política exterior occidental i va generar una pregunta que continua vigent: fins a quin punt una societat està disposada a limitar determinades llibertats per obtenir més seguretat?
La seguretat passa al centre de la política
Vigilància
Expansió de les capacitats dels estats per controlar comunicacions, moviments i xarxes relacionades amb possibles amenaces terroristes.
Fronteres
Increment del control fronterer i associació creixent entre immigració, seguretat i prevenció del terrorisme.
Intel·ligència
Cooperació internacional entre serveis d’intel·ligència i forces policials.
Por
La possibilitat d’un atac imprevisible va modificar la percepció social del risc.
11-M: el terrorisme arriba a Espanya
El 11 de març de 2004, una sèrie d’explosions coordinades en trens de rodalies de Madrid van provocar una de les pitjors tragèdies de la història contemporània d’Espanya.
Van morir 193 persones i més de 2.000 van resultar ferides.
L’atemptat va tenir lloc només dos anys i mig després de l’11-S i va demostrar que el terrorisme jihadista no era únicament un problema de política exterior. També podia actuar dins d’Europa.
La política espanyola va entrar així en una nova etapa en què seguretat, terrorisme internacional i política exterior van quedar fortament connectats.
Del conflicte internacional al carrer europeu
Durant els anys posteriors a l’11-S i l’11-M, Europa va experimentar diversos atemptats jihadistes: Londres el 2005, Madrid el 2004, París el 2015, Brussel·les el 2016 i, posteriorment, Barcelona i Cambrils el 2017.
Cada atac reforçava la percepció que el terrorisme podia aparèixer en espais quotidians: estacions, aeroports, sales de concerts, restaurants, mercats o carrers.
El terrorisme va deixar de semblar un fenomen llunyà i va entrar en l’espai quotidià de les ciutats europees.
17-A: Barcelona i Cambrils
El 17 d’agost de 2017, una furgoneta va atropellar persones a la Rambla de Barcelona. Poques hores després es va produir un altre atac a Cambrils.
Els atemptats van provocar 16 morts i més d’un centenar de ferits.
La importància del 17-A no es pot entendre únicament des de la perspectiva policial. L’atemptat va obrir un debat social sobre radicalització, integració, islam, immigració, seguretat i convivència.
Però també va produir una resposta ciutadana significativa: la voluntat de no permetre que el terrorisme destruís la convivència social.
Islam, immigració i el debat polític
Un dels efectes més delicats dels atemptats jihadistes va ser la possibilitat de confondre una ideologia violenta amb una comunitat religiosa sencera.
Els estudis sobre l’impacte polític del terrorisme mostren que els atacs poden augmentar la preocupació per la seguretat, endurir actituds envers la immigració o incrementar el suport a mesures restrictives.
Però això no significa que els atemptats produeixin automàticament un vot cap a l’extrema dreta. La relació és molt més complexa.
El paper dels mitjans
La manera com els mitjans expliquen els atemptats també pot influir en la percepció social.
Durant les hores posteriors a un atac terrorista, la informació competeix amb la incertesa. Les imatges espectaculars, els testimonis emocionals i la repetició constant poden reforçar la sensació que l’amenaça és omnipresent.
Amb l’arribada de les xarxes socials, aquesta dinàmica es va accelerar.
Facebook, Twitter, TikTok i la política de la por
Les xarxes socials han modificat la manera com circula la informació política. Una notícia sobre un atemptat pot arribar a milions de persones en qüestió de minuts.
Però també poden circular rumors,
