Hi ha un moment, en moltes històries, en què alguna cosa canvia. El missatge que abans feia tremolar el dia es converteix en una conversa quotidiana. Les papallones ja no apareixen a cada trobada. La novetat deixa pas als costums, i la pregunta arriba gairebé sense fer soroll: si ja no sento el mateix que al principi, vol dir que m’estic deixant d’enamorar?

No hi ha una resposta única. L’enamorament pot perdre força, pot transformar-se en un vincle més estable o pot desaparèixer sense convertir-se en amor durador. La intensitat és una part de la història, però no explica tota la història.

1. El vertigen de l’inici

L’enamorament inicial acostuma a venir acompanyat d’una atenció molt intensa cap a l’altra persona: hi pensem sovint, anticipem les trobades i donem un significat especial als petits gestos. Aquesta experiència no és només una convenció de les novel·les romàntiques; també s’ha estudiat des de la psicologia i la neurociència.

En un estudi publicat el 2005, Arthur Aron, Helen Fisher i els seus col·laboradors van examinar amb ressonància magnètica un grup petit de persones que declaraven estar intensament enamorades. Els resultats van relacionar l’amor romàntic en una fase inicial amb sistemes cerebrals vinculats a la recompensa i la motivació. És una dada interessant, però cal llegir-la amb prudència: l’estudi era petit i no significa que existeixi una única fórmula cerebral per estimar.

L’inici pot ser intens perquè tot és nou i encara estem descobrint qui és l’altra persona. Però la intensitat, per si sola, no ens diu si una relació serà respectuosa, compatible o duradora.

2. Passió, intimitat i compromís

El psicòleg Robert J. Sternberg va proposar el 1986 una teoria influent segons la qual l’amor es pot entendre a partir de tres components: intimitat, passió i compromís.

La passió

És l’atracció, el desig i aquella energia que pot fer que una trobada sembli extraordinària. Pot tenir un paper molt important al començament, però la seva intensitat no és necessàriament constant.

La intimitat

És sentir proximitat, confiança i connexió; poder parlar amb sinceritat, conèixer millor l’altra persona i sentir que ens escolta. No apareix automàticament amb el temps: es construeix amb experiències compartides, respecte i comunicació.

El compromís

És la decisió de cuidar el vincle i continuar-hi treballant. No vol dir aguantar qualsevol situació ni renunciar a un mateix: un compromís sa necessita llibertat, respecte mutu i límits.

La teoria de Sternberg no és una llei que descrigui totes les parelles, però ofereix una manera útil de pensar per què l’amor pot canviar de forma. Quan la passió inicial es fa menys intensa, la intimitat i el compromís poden créixer. També pot passar que aquests components no es desenvolupin, o que deixin de ser compartits.

Que l’amor sigui més tranquil no vol dir necessàriament que sigui menys profund. I que sigui intens no vol dir, per si sol, que sigui sa.

3. Es pot continuar enamorat després de molts anys?

De vegades imaginem que la passió només pertany als primers mesos i que, després, qualsevol relació llarga es converteix en costum. La recerca suggereix una imatge més complexa.

Un estudi publicat el 2012 per Bianca Acevedo, Arthur Aron i altres investigadors va examinar, mitjançant neuroimatge, 17 persones que afirmaven sentir un amor romàntic intens per la seva parella després d’una mitjana de més de vint anys de matrimoni. Els investigadors van observar activitat en algunes regions relacionades amb la recompensa que també s’havien associat amb l’amor romàntic inicial.

Això no demostra que tothom mantingui la mateixa passió durant dècades: la mostra era molt petita i estava formada per persones que ja descrivien la seva relació com a intensament amorosa. Però sí que qüestiona la idea que l’amor romàntic intens hagi de desaparèixer sempre amb els anys.

4. Quan transformar-se vol dir allunyar-se

Parlar de transformació no significa afirmar que totes les històries estiguin destinades a durar. A vegades, quan coneixem millor algú, descobrim diferències importants, necessitats incompatibles o una manca de reciprocitat. L’enamorament pot afeblir-se perquè la relació no és el lloc on podem créixer bé.

També podem continuar estimant una persona i, alhora, reconèixer que la relació no ens convé. Els sentiments no són una obligació de quedar-se. Una relació sana no es mesura només per la intensitat del que sentim, sinó també per la manera com ens tractem: hi ha respecte? Podem ser nosaltres mateixos? Ens escoltem? Ens sentim lliures de dir que no?

La recerca de Hatfield i Sprecher sobre l’amor apassionat va contribuir a estudiar i mesurar aquesta experiència, i també va obrir espai per distingir-la de formes d’amor més companyes i íntimes. Aquestes categories ajuden a descriure experiències; no són etiquetes definitives per jutjar una relació concreta.

5. Com distingir un canvi natural d’una pèrdua de connexió?

No hi ha un test infal·lible, però pot ajudar observar el conjunt del vincle en lloc de fixar-se només en les papallones.

6. Potser la pregunta no és si sentim igual

Potser la pregunta més útil no és «sento exactament el mateix que el primer dia?», sinó «què estem construint ara?». L’amor pot passar de la sorpresa a la complicitat, del desig impacient a una intimitat més conscient. També pot canviar fins al punt que ja no sigui amor de parella.

No hi ha cap obligació de mantenir per sempre el mateix sentiment, ni una sola manera correcta d’estimar. El que sí que importa és no confondre la calma amb la indiferència, la gelosia amb la passió o el patiment amb la prova que un amor és més autèntic.

Potser l’enamorament és una porta, no una promesa. De vegades ens porta cap a un amor més profund; de vegades ens ajuda a descobrir que el camí és un altre. En tots dos casos, allò que hem sentit pot haver estat real.

Fonts i lectures per aprofundir

Aquest article és divulgatiu i no substitueix la lectura dels estudis originals. Les teories citades són marcs d’interpretació, no veredictes sobre cada relació.

1. Aron, A., Fisher, H., Mashek, D. J., Strong, G., Li, H. i Brown, L. L. (2005). “Reward, Motivation, and Emotion Systems Associated With Early-Stage Intense Romantic Love”. Journal of Neurophysiology, 94(1), 327–337. Llegir l’article.
2. Acevedo, B. P., Aron, A., Fisher, H. E. i Brown, L. L. (2012). “Neural correlates of long-term intense romantic love”. Social Cognitive and Affective Neuroscience, 7(2), 145–159. Llegir l’article.
3. Sternberg, R. J. (1986). “A Triangular Theory of Love”. Psychological Review, 93(2), 119–135. Llegir l’article.
4. Hatfield, E. i Sprecher, S. (1986). “Measuring passionate love in intimate relationships”. Journal of Adolescence, 9(4), 383–410. Llegir l’article.
5. Fotografies i recursos visuals: Unsplash i llicència de Pexels. Verifica la imatge i les condicions aplicables abans de publicar.