Una hora més no sempre vol dir dormir més

El canvi de tardor allarga oficialment el diumenge fins a 25 hores. Tot i això, qui es desperti a l’hora habitual, tingui horaris irregulars o es desperti espontàniament pot no aprofitar tota aquesta hora addicional. A més, la llum ambiental i les rutines socials influeixen en el moment en què el cos té son.

El rellotge biològic s’ajusta sobretot a senyals com la llum i la foscor. La melatonina participa en la regulació del cicle son-vigília; no és simplement un interruptor que s’activa de la mateixa manera en tothom. Els efectes depenen de l’edat, el cronotip, els horaris i la sensibilitat individual.

Quins efectes podem notar?

En el canvi de tardor, l’hora extra pot facilitar l’adaptació a moltes persones. No és correcte, però, afirmar que tothom patirà un problema de salut ni que tots els efectes són perjudicials. Una revisió sistemàtica publicada el 2026 va trobar resultats diversos segons l’efecte estudiat i no va identificar resultats psiquiàtrics clars i consistents; els autors remarquen que encara hi ha limitacions en l’evidència disponible.

Pot provocar patologies psicològiques o psiquiàtriques?

El canvi d’hora, per si sol, no es considera una causa demostrada d’un trastorn psiquiàtric. És més prudent parlar de possibles alteracions transitòries del son i de l’estat d’ànim, i de com els canvis de ritme poden interactuar amb vulnerabilitats prèvies.

Insomni i alteracions del ritme son-vigília

La modificació d’horaris pot descol·locar temporalment el moment d’adormir-se o de despertar-se. Si la dificultat per dormir persisteix, es repeteix sovint i afecta la vida diària, convé consultar un professional sanitari; no s’ha d’atribuir automàticament al canvi d’hora.

Tristesa estacional

La tardor comporta menys hores de llum a la tarda. En una part de la població, els canvis estacionals poden associar-se a símptomes depressius recurrents; el trastorn afectiu estacional és una condició clínica que requereix una valoració adequada, no una conseqüència inevitable del canvi horari.

Ansietat, depressió i trastorn bipolar

El son i la salut mental es relacionen en dues direccions: els problemes emocionals poden dificultar el descans, i dormir malament pot empitjorar el benestar. En persones amb trastorns previs, mantenir rutines estables és especialment útil. Tanmateix, no hi ha base per afirmar que una sola hora de canvi provoqui directament depressió, ansietat o un episodi maníac en una persona concreta.

Què diu la recerca científica?

Les conclusions depenen de quin canvi s’estudia. El pas de primavera —quan es perd una hora— acostuma a rebre més atenció en estudis sobre la pèrdua de son i els riscos aguts. No s’han de traslladar automàticament aquests resultats al canvi de tardor, en què el rellotge s’endarrereix.

Una revisió sistemàtica de 157 estudis, publicada a l’European Journal of Epidemiology el 2026, va descriure resultats heterogenis: algunes associacions amb salut cardiovascular, accidents i altres resultats variaven segons el sentit del canvi. Per als resultats psiquiàtrics no va trobar un patró clar i consistent. Això no vol dir que el son no importi; vol dir que cal evitar afirmacions més contundents del que permeten les dades.

La American Academy of Sleep Medicine defensa que s’elimini el canvi estacional i es mantingui l’horari estàndard durant tot l’any. És una posició professional rellevant, però no equival a un consens universal ni resol totes les qüestions polítiques sobre quin horari hauria d’adoptar cada país.

Consells senzills per cuidar el descans

• Mantén una hora de llevar-te i d’anar a dormir tan regular com sigui possible.
• Busca llum natural al matí i fes activitat física durant el dia, adaptada a les teves necessitats.
• Evita allargar molt l’hora d’anar al llit només perquè el rellotge hagi canviat.
• Redueix la llum intensa i les activitats estimulants quan s’acosti l’hora de dormir.
• Conserva horaris regulars dels àpats i dona’t uns dies per adaptar-te sense alarmisme.
• Si tens molta son, ves amb compte amb activitats que exigeixen atenció, especialment conduir.

Fonts, recerca i cobertura als mitjans

Els enllaços següents permeten consultar la normativa, els estudis científics i peces periodístiques de premsa, ràdio i televisió. Les peces periodístiques ajuden a contextualitzar el debat; per a les afirmacions clíniques, és preferible donar prioritat als estudis revisats i a les institucions sanitàries.

1. Normativa oficial — Reial Decret 236/2002. Regula el començament i el final del període d’horari d’estiu a Espanya. Llegir al BOE.
2. Real Observatorio de la Armada. Calendari oficial dels canvis d’hora, inclòs el 25 d’octubre de 2026. Consultar el calendari.
3. European Journal of Epidemiology (2026). Revisió sistemàtica de 157 estudis sobre canvis d’hora i salut. Llegir l’article científic.
4. American Academy of Sleep Medicine (2020). Declaració de posicionament sobre el canvi horari i la salut del son. Text complet a PubMed Central.
5. Estudi de cohort poblacional — BMJ/PMC (2025). Efectes aguts del canvi d’hora sobre salut mental i física a Anglaterra. Llegir l’estudi.
6. 3CatInfo — premsa digital (2026). Canvi d’hora 2026: quin dia d’octubre torna l’horari d’hivern? Llegir a 3CatInfo.
7. 3CatInfo — salut (2023). T’afecta el canvi d’hora? Quin impacte pot tenir en la salut. Llegir l’article.
8. La Vanguardia — psicologia i benestar (23 d’octubre de 2026). Entrevista al psicòleg Àngel Guirado sobre horari d’hivern, llum i melatonina. Llegir l’entrevista.
9. RTVE — televisió (21 d’octubre de 2026). Peça de Salud y Vida amb consells per adaptar-se al canvi d’hora. Veure el vídeo.
10. RTVE Audio / RNE — ràdio (27 de març de 2026). Entrevista a la cronobiòloga María Ángeles Rol de Lama sobre els efectes del canvi d’hora. Escoltar l’àudio.
11. 3Cat — ràdio (23 d’octubre de 2026). Programa Els experts, amb una conversa sobre què significa guanyar una hora i com ens afecta. Escoltar el programa.
12. RTVE Noticias — premsa digital (23 d’octubre de 2026). Guia sobre el canvi d’hora, el son i el debat sobre la seva continuïtat. Llegir la notícia.

Conclusió: escoltar el cos, no només el rellotge

Quan les busques tornin de les tres a les dues, tindrem una hora oficial més, però el descans continuarà depenent dels nostres hàbits, de la llum i del ritme biològic individual. Per a la majoria de persones, qualsevol desajust serà modest i temporal. El missatge més útil no és alarmar-se davant d’una hora, sinó protegir el son i prendre seriosament els símptomes persistents.

Nota editorial: contingut divulgatiu elaborat a partir de les fonts enllaçades. No constitueix diagnòstic ni tractament mèdic. Abans de publicar, comprova que els enllaços continuen actius i adapta l’autoria i la data al criteri editorial del teu web.