La violència contra la infància no sempre deixa senyals visibles. De vegades s’amaga darrere la porta de casa, en la humiliació quotidiana, la por, el control o el silenci. L’últim estudi de la Fundació ANAR posa xifres a una realitat que exigeix una resposta sostinguda de les institucions i de tota la societat.

L’entitat ha atès 27.138 infants i adolescents que patien violència intrafamiliar entre juny de 2020 i juny de 2025. Per poder-los escoltar i orientar, les seves línies d’ajuda van gestionar 373.926 peticions a través del telèfon, el correu electrònic i el xat. La dada que encén l’alerta és l’increment del 75,2% dels casos atesos en comparar el primer i l’últim període anual de la sèrie.

El maltractament físic i psicològic concentra bona part dels casos

Segons l’estudi, les tipologies més freqüents són el maltractament físic (34,9%) i el psicològic (29,4%). També s’hi registren situacions d’abandonament (14,5%), violència de gènere en l’entorn familiar (10,7%) i agressions sexuals (10,5%). Les categories poden coexistir en una mateixa situació: no sempre es tracta d’una única forma de violència.

Una violència que es cronifica

Un dels aspectes més inquietants és la durada. ANAR assenyala que el 64,4% de les situacions es produïen diàriament i que el 77,6% s’havien allargat més d’un any. A més, l’entitat classifica el 83,3% dels casos com de gravetat alta i el 70,9% com d’urgència alta.

Aquestes dades apunten a la importància de detectar els senyals abans que la situació es consolidi. El maltractament psicològic —com les humiliacions, les amenaces, l’aïllament o el menyspreu reiterat— pot quedar normalitzat en l’entorn i ser més difícil d’identificar des de fora.

Les nenes i els infants amb discapacitat, entre els col·lectius més exposats

El 60,2% dels menors atesos són nenes i adolescents. En les agressions sexuals intrafamiliars, la proporció femenina arriba al 80,8%. Pel que fa a l’edat, el 43,5% de les víctimes tenia entre 13 i 17 anys i el 37,8% tenia nou anys o menys.

L’estudi també indica que el 24,9% de les víctimes tenia alguna discapacitat. Aquestes dades descriuen els casos que han arribat a les línies d’ajuda d’ANAR; no s’han d’interpretar com una fotografia estadística de tota la població infantil.

La tecnologia també pot formar part del problema

L’ús inadequat de la tecnologia apareix en el 49,3% de les situacions analitzades, especialment en les formes de maltractament físic i psicològic. Els dispositius i les plataformes poden ser utilitzats per controlar, intimidar o mantenir la pressió sobre un menor. La dada no significa que la tecnologia sigui, per si mateixa, la causa de la violència: assenyala que pot intervenir en una part important dels casos estudiats.

La llei existeix; el repte és que la protecció arribi a temps

A Espanya, la Llei orgànica 8/2021, coneguda com a LOPIVI, estableix un marc de protecció integral davant la violència contra infants i adolescents. Inclou la prevenció, la detecció precoç, el dret dels menors a ser escoltats i el deure de comunicar indicis de violència a les autoritats competents. La norma també preveu una actuació coordinada entre serveis socials, educació, salut i justícia.

A Catalunya, la Generalitat disposa del servei Infància Respon, que funciona les 24 hores de tots els dies de l’any. A més, el 21 d’octubre de 2026, RTVE Catalunya va informar que Salut investigava quatre casos de presumptes maltractaments infantils que no s’haurien detectat a temps i que el Govern revisaria els protocols sanitaris. És un recordatori que la protecció no depèn només de tenir normes: cal que els mecanismes de detecció funcionin i que els professionals disposin de recursos.

Escoltar, detectar i actuar: una responsabilitat compartida

La violència intrafamiliar no és un assumpte privat quan vulnera els drets d’un infant. La família, l’escola, els serveis sanitaris, els serveis socials, les entitats i les administracions tenen un paper en la prevenció i la protecció. La resposta ha de posar al centre el menor, evitar que hagi de repetir innecessàriament el seu relat i garantir-li acompanyament psicològic, social i jurídic.

ANAR alerta que només el 26,3% dels menors atesos havia rebut tractament psicològic extern en el moment de contactar amb l’entitat. La dada reforça la necessitat de millorar l’accés a l’atenció especialitzada i de no deixar soles les víctimes ni les famílies que necessiten suport per garantir entorns segurs.

Cap estadística pot explicar tota la vivència d’un infant. Però cada xifra és un motiu més per mirar de prop allò que sovint queda ocult. Una casa hauria de ser un lloc segur. Quan no ho és, el silenci no pot ser la resposta.