ONA MOMENTS
La teva ràdio, el teu moment.
Música, emocions i companyia allà on siguis.
Ona Moments
Ràdio en directe
El 29N: una batalla pel poder, una prova de força per a l’esquerra
Les últimes enquestes dibuixen una cursa oberta entre PP i PSOE, amb Vox consolidat com a tercera força i un espai progressista que busca recuperar protagonisme. Catalunya, Madrid i les circumscripcions més ajustades poden acabar decidint el futur del Congrés.
La recta final de la campanya arriba amb un escenari polític fragmentat i amb una pregunta que plana sobre totes les candidatures: qui tindrà prou força per governar després del 29 de novembre? El PP apareix al capdavant de diversos sondejos, però el PSOE conserva opcions de disputar-li la primera posició. Vox aspira a convertir-se en una peça determinant de qualsevol majoria conservadora.
Al bloc progressista, la novetat més important és la reorganització de l’espai a l’esquerra del PSOE. Frente Amplio es presenta com una coalició que vol agrupar organitzacions com Movimiento Sumar, Izquierda Unida, Más Madrid i Comuns. Ada Colau n’és la candidata a la presidència del Govern. Podemos, en canvi, manté una candidatura diferenciada en bona part del territori.
A Catalunya, la competició té una dimensió pròpia. El PSC, ERC, Comuns i les altres forces catalanes disputen un electorat divers, mentre que els resultats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona poden tenir conseqüències directes en la composició del Congrés.
Una campanya marcada per la fragmentació i la disputa pel vot progressista
La campanya del 29N no es limita a una confrontació entre els dos grans partits estatals. La fragmentació de l’espai polític, la consolidació de Vox i el pes dels partits territorials fan que el resultat final depengui tant del percentatge estatal com de la distribució del vot a cada circumscripció.
Per al PSOE, el repte és retenir el vot progressista i evitar que la competència a la seva esquerra li resti capacitat de sumar escons. Per al PP, la qüestió és convertir el seu avantatge demoscòpic en una majoria parlamentària suficient, amb Vox com a soci potencial però també com a factor de pressió.
Per a Frente Amplio, la campanya és una prova de consolidació: necessita fer visible una alternativa unitària, obtenir representació suficient i demostrar que pot tenir influència en la formació d’un govern.
Les enquestes situen el PP al davant, però la distància amb el PSOE varia
Les últimes publicacions mostren una fotografia amb diferències importants entre instituts. La darrera enquesta de 40dB per a El País i la Cadena SER, publicada el 18 de novembre, situa el PP en primera posició, amb el PSOE a només 1,5 punts.
| Enquesta | PP | PSOE | Vox | FA / Sumar | Podemos |
|---|---|---|---|---|---|
| 40dB 18 nov. · 2.000 entrevistes | 32,2% | 30,7% | 17,0% | 5,2% | 1,2% |
| Sigma Dos 17 nov. · 3.759 entrevistes | 30,7% | 26,4% | 19,8% | 6,7% | 1,2% |
| SW Demoscopia 17 nov. · La Séptima | 29,1% | 31,9% | 16,5% | 7,3% | — |
La darrera estimació de 40dB
La comparació amb Sigma Dos mostra una diferència més àmplia entre PP i PSOE i una estimació més alta per a Vox. En canvi, la publicació de SW Demoscopia per a La Séptima situa el PSOE per davant del PP. Aquesta divergència és important: no hi ha una única fotografia demoscòpica indiscutible.
La situació de l’esquerra també és delicada. Frente Amplio se situa entre el 5% i el 7% en aquestes publicacions, mentre Podemos apareix al voltant de l’1% en les fitxes que el separen. En un sistema electoral que reparteix els escons per circumscripcions, la dispersió del vot pot tenir conseqüències importants, especialment a les províncies petites.
Per seguir les actualitzacions i consultar les fitxes metodològiques:
Les cares de la batalla electoral
Els principals lideratges afronten una campanya en què el debat sobre el model de país, l’habitatge, la fiscalitat, els serveis públics i la política territorial ocupa bona part de l’agenda.
Ada Colau
L’exalcaldessa de Barcelona encapçala el nou espai de Frente Amplio. La seva candidatura vol situar l’habitatge, els drets socials i la redistribució al centre del debat electoral.
Pedro Sánchez
El president del Govern defensa la continuïtat d’un executiu progressista i intenta mobilitzar l’electorat socialista davant l’ofensiva del bloc conservador.
Irene Montero
La candidata de Podemos defensa una veu pròpia per a la formació i competeix per recuperar protagonisme dins l’espai situat a l’esquerra del PSOE.
Gabriel Rufián
Cap de llista d’ERC per Barcelona, Rufián vol mantenir la capacitat d’influència de la formació al Congrés i situar les demandes catalanes en les negociacions estatals.
Alberto Núñez Feijóo
El líder popular aspira a convertir el seu avantatge en les enquestes en una victòria electoral i a construir una majoria parlamentària suficient.
Santiago Abascal
Vox busca consolidar-se com a tercera força i guanyar pes en les negociacions d’un eventual govern de dretes.

