Adeu al 2CV: Quan Citroën va acomiadar una icona del segle XX

Adeu al 2CV: Quan Citroën va acomiadar una icona del segle XX

El 27 de juliol de 1990 es fabricava a Portugal l’últim Citroën 2CV, posant punt final a la història d’un dels vehicles més estimats i influents de la postguerra.

El 2CV: Un cotxe nascut per a tothom

Quan pensem en cotxes icònics, sovint ens venen al cap models esportius, luxosos o revolucionaris tecnològicament. Però el Citroën 2CV, presentat el 1948, va triomfar per tot el contrari: per la seva senzillesa extrema, el seu preu assequible i la seva resistència en condicions difícils.

Concebut durant els anys 30 (amb projectes secrets sota el nom “TPV” – Toute Petite Voiture), el 2CV tenia una missió clara: oferir un cotxe pràctic als agricultors i treballadors rurals francesos. Citroën volia crear un automòbil que pogués transportar quatre persones i una cistella d’ous a través d’un camp sense trencar-ne cap.

Tot i que la Segona Guerra Mundial va endarrerir la seva presentació, finalment es va revelar el 7 d’octubre de 1948, al Saló de l’Automòbil de París. El públic va quedar perplex: era lleig, gairebé còmic… però enginyosament funcional.

Disseny revolucionari i pràctic

Tot en el 2CV estava pensat per a la simplicitat:

Carrosseria lleugera d’acer corrugat.
Suspensió independent amb barres de torsió.
Sostre de lona enrotllable, útil per transportar càrrega vertical.
Motor bicilíndric refrigerat per aire, molt fàcil de mantenir.
Canvi de marxes característic, amb pal tipus “paraguas”.

No tenia ràdio, ni compta-revolucions, ni extres innecessaris. Però oferia comoditat, eficiència i capacitat d’adaptar-se a tot tipus de camins i climes. A més, consumia menys de 5 litres als 100 km, cosa excepcional per a l’època.

Del camp a la ciutat, i del local al global

Inicialment pensat per al món rural, el 2CV es va fer ràpidament un lloc també entre estudiants, joves, hippies i famílies modestes. El seu preu assequible i la facilitat de reparació el feien ideal per a tothom.

Entre els anys 50 i 70, es va exportar a tot Europa i fins i tot fora del continent. Es va fabricar sota llicència o directament per Citroën a:

França (fins al 1988)
Espanya (a Vigo, Galícia)
Portugal (fins al 1990)
Argentina
Xile
Iran

El Citroën 3CV: El cosí més potent

Una de les variants més conegudes, especialment a Llatinoamèrica, va ser el Citroën 3CV. Aquest model, una evolució del 2CV, incorporava millores com:

Motor més potent (602 cc vs 425 o 435 cc del 2CV clàssic)
Acabats interiors lleugerament més refinats
Canvis estètics (frontal més modern, para-xocs millorats)

A l’Argentina, el 3CV es va fabricar entre els anys 60 i 70, convertint-se en un símbol de la classe mitjana i de la resistència del vehicle francès a climes i terrenys diversos.

El comiat: 27 de juliol de 1990

Després de dècades de producció, el món començava a canviar. El públic demandava més comoditat, potència i modernitat. El 2CV, tot i la seva popularitat, ja era vist com un vestigi del passat.

A França, la producció va cessar el 27 de juliol de 1988, però la planta de Mangualde (Portugal) va mantenir viva la línia durant dos anys més. Finalment, el 27 de juliol de 1990, sortia el darrer 2CV, posant punt final a una producció que superava els 5.114.961 exemplars (més de 8 milions si sumem variants com el Dyane, Méhari o Ami).

Un llegat que perdura

El 2CV mai va morir del tot. De fet, des de la seva retirada, ha viscut una segona joventut com a cotxe de col·lecció i com a símbol de llibertat i simplicitat.

Encara avui:

Es fan trobades internacionals de fans del 2CV.
Hi ha clubs actius a Europa, Amèrica i Àsia.
Les restauracions de 2CVs antics s’han convertit en un negoci en auge.
És protagonista de pel·lícules, anuncis i exposicions de disseny industrial.

Conclusió: més que un cotxe, una filosofia

El Citroën 2CV no va ser només un mitjà de transport. Va ser una eina de canvi social, un símbol de mobilitat democràtica, i una peça clau en la història de l’automoció europea.

El seu disseny, sovint ridiculitzat, amaga una intel·ligència funcional que molts cotxes moderns encara envegen.

Avui, 35 anys després del seu comiat oficial, el 2CV segueix viu en la memòria col·lectiva, en les carreteres, i en el cor dels qui estimen els cotxes amb ànima.