Hi ha dates que queden gravades a la neu i a la memòria col·lectiva d’un país. El 30 de desembre de l’any 2000, el massís del Balandrau, al Ripollès, va deixar de ser un destí amable per a l’excursionisme per convertir-se en l’escenari de la tragèdia més gran de la muntanya catalana. Avui, un quart de segle després, el record de les nou víctimes continua sent una lliçó de vida, dolor i aprenentatge.

La tempesta perfecta: El “Torb” infernal

Aquell dissabte de finals d’any, desenes de muntanyencs gaudien d’una jornada aparentment assolellada. Però la muntanya amagava una trampa mortal. Un canvi sobtat en la pressió atmosfèrica va desencadenar un episodi de torb —el vent huracanat que aixeca la neu pols i anul·la la visibilitat— d’una magnitud mai vista.

En pocs minuts, la temperatura va caure fins als -30°C i les ratxes de vent van superar els 100 km/h. El paisatge va desaparèixer sota un mantell blanc conegut com a whiteout: no hi havia cel, ni terra, ni camí. La desorientació va ser total, i el fred, un botxí implacable.

Nou vides sota la neu

La tragèdia es va acarnissar especialment amb un grup d’amics de vuit persones i una parella que es trobava a la zona. Només hi va haver un supervivent d’aquell grup principal, en Josep Maria Vilà, la història del qual va commoure Catalunya i va ser recollida anys després en el llibre i documental Balandrau, l’infern glaçat.

El rescat va ser un repte titànic per als Bombers de la Generalitat i els voluntaris. Durant dies, el país va viure pendent de les notícies que arribaven des del refugi de Coma de Vaca, mentre les famílies esperaven un miracle que, malauradament, no va arribar per a nou d’ells.

El llegat: Com ha canviat la seguretat?

La tragèdia del Balandrau no va ser en va. Va marcar un “abans i un després” en la relació dels catalans amb el Pirineu:

• Meteorologia d’alta precisió Es van crear avisos específics per a la muntanya i el fenomen del torb va passar a ser considerat un perill de primer ordre en les prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).
• Tecnologia i Material L’any 2000, els mòbils pràcticament no tenien cobertura i el GPS era un luxe escàs. Avui, la cartografia digital i els sistemes de comunicació satelital han transformat la seguretat.
• Consciència social La frase que avui repeteixen els excursionistes —”La muntanya ens ensenya que sempre mana la natura”— va néixer de la humilitat apresa aquells dies de desembre.

Un monument al silenci

Avui, dalt del Balandrau, una placa recorda els noms de qui hi van quedar. No és només un monument funerari, sinó un recordatori per a cada excursionista que hi puja: la muntanya és bella, però exigeix respecte, preparació i, per sobre de tot, la saviesa de saber fer mitja volta a temps.

Vint-i-cinc anys després, el vent continua bufant als cims del Ripollès, però el sacrifici d’aquelles nou persones ens ha fet a tots una mica més prudents, una mica més savis i molt més conscients de la fragilitat humana davant els elements.