Avui fa 34 anys que ens va deixar Cassen, nom artístic de Casto Sendra Barrufet. Va ser un dels grans humoristes catalans del segle XX, amb una carrera brillant que va travessar ràdio, teatre, cinema i televisió. Amb el seu somriure ràpid i la seva capacitat per fer broma amb intel·ligència, va captivar generacions.

Els inicis: Tarragona i les primeres rialles

Nascut a Tarragona el 28 d’octubre de 1928, Cassen va començar repartint diaris i escrivint acudits per ràdios locals. Aviat es va traslladar a Barcelona, on va debutar al Teatre Romea i es va fer un nom al món del music‑hall.

Un humor que travessa pantalles

La gran explosió de la seva popularitat va arribar amb la televisió. A TVE va brillar amb programes d’humor on demostrava la seva agilitat verbal i intel·ligència escènica. Però el gran salt va arribar amb el cinema: *Plácido* (1961) de Berlanga el va projectar al panorama estatal.

El seu humor ràpid, ple de matisos i amb crítica social subtil, va fer-lo inconfusible. Va continuar amb èxits com Atraco a las tres, Furia española i fins i tot aparicions a TV3 als anys 80.

Una carrera de cinema i compromís

• *Plácido* (1961)
• *Atraco a las tres* (1962)
• *Furia española* (1974)
• *Amanece, que no es poco* (1988)
• *Amo tu cama rica* (1991)

Un llegat que encara viu

Cassen va morir el 4 d’agost de 1991 a Barcelona, als 62 anys. El seu llegat, però, no s’ha apagat. Va obrir el camí a tota una generació d’humoristes, amb un estil entre l’elegància clàssica i l’atreviment popular.

“La risa està per sobre de tot. Cal aconseguir la risa a qualsevol preu. Deixar de riure és morir bastant.” — Cassen

En un món que sovint s’oblida de riure, el record de Cassen ens retorna a una època on l’humor era resistència, companyia i art. I avui, més que mai, el seu somriure ens fa falta.