---

**Clam de L’Horta: Un Any Sense Oblidar** València, un any després del fang i el dolor, es vesteix de dol, però encén la torxa del clam. No hi ha silenci avui, sinó un crit d’honor que puja del cor i trenca el desengany. La plaça és un riu de veus que no es rendeixen, memòria de les llàgrimes, de l’aigua i el terrer. Dues-centes i nou ombres avui ens presideixen, i per elles demanem justícia i deure fer. Les mans que avui s’alcen no volen clemència, demanen la **Veritat** que el poder amaga i nega. Per la incompetència que ens va costar l’existència, l’Horta avui s’aixeca i la dignitat desplega. *Mazón, dimissió!* ressona el carrer major, amb la força d’un poble que no cau ni oblida. El dol és ferm, la lluita és el motor, perquè cap vida perduda quedi sense partida. Que la marxa d’avui sigui el vent de la justícia, que cap dol sigui en va, que cap nom s’esborri. València, dempeus, és la nostra milícia, fent de la ràbia un pont on l’esperança es corre.