Durant setmanes, el panorama artístic espanyol ha estat en suspens per una història que barrejava el drama de l’alt robatori amb l’absurd de la comèdia. L’objecte de l’enigma era l’obra cubista “Natura morta amb guitarra” (1919), un gouache de dimensions reduïdes, però amb un valor assegurat que ascendia als 600.000 euros.

El Viatge Cap a l’Eternitat de l’Inert

La petita joia de Picasso havia de formar part de l’exposició “Bodegó | L’eternitat de l’inert” a Granada, després de ser traslladada des de Madrid juntament amb un carregament de 56 peces més. El misteri es va iniciar quan, a l’hora de fer l’inventari al Centre Cultural CajaGranada, es va comprovar que la peça clau del malagueny no hi era. La seva absència va desencadenar una investigació de la Brigada de Patrimoni Històric de la Policia Nacional, que va arribar a introduir les dades de l’obra a la base d’art robat d’Interpol, tractant l’incident com un possible furt d’alt nivell.

La Més Simple de les Explicacions

Mentre la premsa especulava amb el punt exacte on el rastre s’havia perdut —es va analitzar fins i tot la parada nocturna d’un camió a Deifontes—, la realitat ha ofert un desenllaç molt menys glamurós que un robatori a l’estil Hollywood. Finalment, els agents han localitzat l’obra, intacta i degudament embalada, en una dependència de Madrid.

La conclusió de la Policia Nacional és contundent: el quadre, per un greu error en la cadena logística, mai va arribar a ser carregat al camió de transport. El que es va percebre com una desaparició inexplicable o un robatori d’habilitat magistral, no va ser més que un simple i costós oblit. Aquest final feliç i inofensiu posa punt final a un dels extraviaments artístics més mediàtics dels darrers temps.

El Regrés del Cubisme

Amb la confirmació pericial de l’autenticitat del quadre, la “Natura morta amb guitarra” ja pot preparar-se per al seu viatge definitiu. La peça s’unirà a la resta d’obres a Granada, permetent que l’exposició “Bodegó” es pugui admirar amb tot el seu contingut previst, tancant un episodi que ha demostrat que, de vegades, la veritat és menys apassionant, però més alleujadora, que la ficció.