Els Beatles a Espanya: quan la música va desafiar la censura del NO-DO
El 2 i 3 de juliol de 1965, The Beatles, el grup més famós del món, aterrava a Espanya per oferir dos únics concerts: un a Madrid i l’altre a Barcelona.
Aquell breu pas dels quatre de Liverpool pel país no va ser només un esdeveniment musical; va esdevenir un xoc frontal entre la cultura juvenil emergent i la grisor del franquisme, que mirava de controlar qualsevol indici de modernitat i llibertat.## La cita amb la història
El primer concert va tenir lloc a la Plaza de Toros de Las Ventas, a Madrid. Més de 5.000 persones, sobretot joves, s’hi van congregar per veure’ls en directe. Tot i això, la plaça no es va omplir.
El clima polític, la vigilància policial i el temor social a la “música dels melenudos” van fer que moltes famílies declinessin portar-hi els seus fills. La policia, a cavall, vigilava atentament qualsevol excés d’entusiasme, i el concert va transcórrer en un ambient tan estranyament contingut com vibrant.L’endemà, la cita era a la Monumental de Barcelona.
Aquesta vegada, un públic més entregat va omplir bona part dels seients, però amb un detall significatiu: les millors localitats estaven reservades a les autoritats, a la burgesia i a convidats del règim, que miraven amb recel aquell espectacle que desafiava les convencions morals i polítiques del moment.
La censura del NO-DO
L’arribada dels Beatles era un caramel propagandístic massa llaminer per al règim, que no volia semblar aliè a les modes internacionals.
El NO-DO, l’instrument informatiu i propagandístic del franquisme, va enviar-hi càmeres amb la intenció inicial de documentar-ne l’efemèride amb un reportatge ampli.Però un cop filmades les imatges, el Ministeri d’Informació i Turisme va decidir que era millor no donar ales a l’admiració popular per aquells quatre britànics.
El documental previst, dirigit per Pedro Costa i Francesc Betriu, fou cancel·lat.
A la cartellera del NO-DO tan sols hi van aparèixer uns minuts del concert de Madrid, narrats amb un to neutre, gairebé condescendent, descrivint-lo com un “espectacle musical sense massa transcendència”
.Les imatges del concert de Barcelona, filmades en color i que recollien moments d’autèntica comunió juvenil, van quedar arxivades durant dècades. No seria fins fa ben poc que la Filmoteca de Catalunya les recuperaria, revelant un tresor històric que mostrava amb nitidesa aquella breu espurna de llibertat.
Un crit de modernitat
Tot i la fredor oficial, per a molts joves aquells concerts van ser un abans i un després. Representaven l’entrada per la porta gran del rock i del pop a un país que encara vivia sota una dictadura refractària als canvis culturals.
Com recorda el professor Magí Crusells, “els Beatles van simbolitzar una explosió de llibertat per a tota una generació”.
Aquells 30 minuts de música a cada plaça de toros van sacsejar consciències. El crit col·lectiu dels adolescents, les guitarres elèctriques, els vestits estrets i les cabelleres llargues eren, en si mateixos, un desafiament al model de societat grisa i poruga que imposava el franquisme.
El llegat
Avui, el pas dels Beatles per Espanya és vist amb nostàlgia i fascinació. Les fotografies i filmacions retrobades ens permeten reconstruir aquella petita revolució que va tenir lloc sota l’atenta mirada d’una policia que temia més les cançons que no pas qualsevol conspiració política.Amb el temps, aquells minuts que el NO-DO va voler silenciar s’han convertit en patrimoni col·lectiu, en memòria viva d’un país que començava, tímidament, a obrir les finestres al món.
Els Beatles van tocar a Espanya només dues vegades, però van deixar un ressò que encara avui es pot sentir.
https://onlineradiobox.com/es/onamoments/
