Frankenstein: L’evolució d’un mite

Des de la novel·la de Mary Shelley fins a les adaptacions cinematogràfiques i la cultura popular.

---

La història de Frankenstein ha deixat una empremta indeleble en la cultura popular. Més que una simple història de terror, és un mite sobre la ciència, la moral i la humanitat que ha sabut reinventar-se constantment, adaptant-se a cada època i a cada nou mitjà.

El naixement literari del monstre

La història de Frankenstein va veure la llum per primera vegada a les pàgines de la novel·la “Frankenstein; or, The Modern Prometheus”, escrita per Mary Shelley i publicada el 1818. Amb només 20 anys, Shelley va crear un relat gòtic que anava més enllà del simple ensurt. A la novel·la, el monstre no és una criatura sense cervell, sinó un ésser sensible i intel·ligent, rebutjat per la societat a causa de la seva aparença. El veritable monstre no és la creació, sinó el seu creador, el Dr. Victor Frankenstein.

Del cinema mut a la llegenda de Hollywood

La fascinació per l’obra de Shelley va traspassar ràpidament el món de la literatura. La primera adaptació cinematogràfica va arribar el 1910. Aquesta pel·lícula, tot i que avui en dia és gairebé desconeguda, va establir el precedent per a innombrables futures versions.

Però va ser amb el cinema sonor que la figura de Frankenstein es va consolidar com una icona cultural. La pel·lícula “Frankenstein” (1931) de la Universal Studios, amb Boris Karloff, va ser un èxit massiu. La imatge del monstre amb la pell verda, la cicatriu al front i els cargols al coll, una creació d’aquest film, va quedar fixada per sempre en l’imaginari col·lectiu, eclipsant la figura del monstre original de la novel·la.

Adaptacions modernes i el llegat cultural

Al llarg del segle XX, Frankenstein va passar de ser un personatge de terror a un element recurrent en la comèdia i la cultura pop. L’obra de Mel Brooks, “El jove Frankenstein” (1974), és un bon exemple d’aquesta evolució. Aquesta paròdia va demostrar que la història podia ser reescrita i que el monstre podia ser tant una font d’humor com de por.

En les darreres dècades, el personatge ha continuat la seva evolució. Ha aparegut en sèries de televisió com “Penny Dreadful” (2014-2016), on es recupera la versió literària del monstre: un ésser eloqüent i poètic, turmentat per la seva existència.

Frankenstein avui: ciència i ètica

Avui, el mite de Frankenstein és més rellevant que mai. L’evolució de la ciència, des de la genètica fins a la intel·ligència artificial, evoca constantment els dilemes de Victor Frankenstein. La por a una creació que es gira contra el seu creador o que simplement es rebel·la contra el seu propòsit original, és un tema que ressona amb els nostres propis temors sobre el desenvolupament tecnològic sense control.

Frankenstein ja no és només una història d’un monstre. És un mirall que ens reflecteix els nostres propis errors i la nostra responsabilitat ètica com a creadors. A mesura que la societat avança, el mite de Frankenstein continuarà evolucionant, com una advertència eterna sobre el poder de la ciència i les conseqüències d’un coneixement sense consciència. Com la propera nova pel·lícula de Guillermo del Toro de la saga de Frankenstein que s’ estrenarà aquest proper mes de Novembre al cinema i que donarà continuïtat a tot un mite del cinema que ens ha fet passar molts bons moments entranyables, per fer un tastet en el inici del article teniu el tràiler de la pel·lícula. Frankenstein forever!