I si estic malament per culpa de l’entorn?

La crisi climàtica i la polarització són també un repte de salut mental

I si estic malament per culpa de l’entorn?

La crisi climàtica i la polarització són també un repte de salut mental

Vivim en un temps de crisi ecosocial: l’augment de temperatures, la crisi climàtica, la polarització política i social no només ens sacsegen des del punt de vista racional, sinó que també es filtra en l’àmbit emocional. Ansietat, sensació de helplessness, tristesa o alienació s’intensifiquen en contextos socials i ambientals adversos —i en molts casos, aquesta és una resposta col·lectiva i no només individual.

Canvis ambientals com a factors de risc psicològic

El canvi climàtic i les catàstrofes naturals tenen un impacte directe en la salut mental: des de l’augment dels casos de depressió fins a l’estrès posttraumàtic després d’inundacions o incendis. Les comunitats vulnerables són les més afectades, i sovint els efectes psicològics poden durar anys.

Ecoansietat, solastàlgia i duelo ecològic

L’ecoansietat és una angoixa crònica davant la destrucció ambiental. La solastàlgia és el dolor per la degradació del nostre entorn sense haver marxat de casa. I el duelo ecològic és la pena profunda per la pèrdua de natura, espècies o paisatges que ens donaven sentit.

La polarització com a factor emocional

La tensió constant generada per la polarització política i social afecta el benestar emocional: fomenta la desconnexió, genera por i dificulta la construcció de comunitats resilients. A les xarxes socials, aquest efecte s’amplifica.

Ni tot depèn de tu

Acceptar que el malestar mental també té causes ambientals i socials és un acte de lucidesa. No es tracta de fugir de la responsabilitat personal, sinó d’afegir-hi una mirada més honesta i col·lectiva.

Estratègies per afrontar-ho

Reconèixer i validar l’emoció: no és debilitat, és una resposta natural.
Limitar el doomscrolling i exposició a informacions constants.
Buscar connexió amb la natura per reduir l’estrès.
Participar en col·lectius, activisme o espais de suport mutu.
Reestructurar pensaments per recuperar sensació d’agència.

Conclusió

No estàs malament només per culpa teva. Vivim en un món ferit, i sentir-se desbordat és una reacció humana i necessària. Reconèixer-ho és el primer pas per cuidar-se —individualment i com a societat.