L’envelliment no és només una qüestió de calendari; és també el resultat d’un procés inflamatori que, lentament i de manera silenciosa, desgasta l’organisme. Aquesta inflamació crònica de baixa intensitat és una mena de foc de brasa que crema per dins i que obre la porta a malalties cardiovasculars, neurodegeneratives i metabòliques.

El més revelador és que no es tracta d’un destí inevitable. Hi ha comunitats que, tot i arribar a edats avançades, no presenten aquest grau d’inflamació. La diferència? L’entorn i els hàbits de vida. Les dietes basades en aliments frescos, l’activitat física quotidiana i un contacte més net amb la natura semblen actuar com un escut contra aquest desgast intern. En canvi, els entorns industrialitzats, amb la seva càrrega de contaminants, estrès i alimentació ultraprocessada, funcionen com un accelerador del rellotge biològic.

Les cèl·lules immunitàries, especialment els limfòcits T, juguen un paper decisiu en aquest procés. Són elles les que marquen el ritme amb què el cos es manté ferm davant l’envelliment o, al contrari, cedeix davant la inflamació crònica. Quan aquestes cèl·lules es deterioren, deixen de protegir-nos i poden fins i tot convertir-se en agents de dany, atacant teixits sans i debilitant encara més el sistema.

Aquesta realitat planteja un repte doble: com protegir el nostre sistema immunitari del desgast i com evitar que l’estil de vida modern continuï alimentant aquest incendi intern. No hi ha fórmules màgiques, però sí decisions quotidianes amb un impacte enorme: menjar millor, moure’s més, reduir l’exposició a tòxics i buscar entorns menys agressius per al cos.

Potser no podrem detenir el pas del temps, però sí decidir si l’afrontem amb un sistema immunitari fort o amb un cos sotmès a una inflamació que, gota a gota, ens roba anys de salut.