Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments


José Zorrilla:
L’ànima del Romanticisme
Més enllà del mite de Don Juan
Tal dia com avui, fa 209 anys, naixia a Valladolid un dels genis més prolífics de les lletres hispàniques: José Zorrilla i Moral. Poeta per vocació i dramaturg per destí, Zorrilla va encarnar com ningú l’esperit del Romanticisme, convertint-se en la veu de les llegendes, les tradicions i els honors perduts en una Espanya que buscava la seva identitat entre la boira de la història.
L’ombra immortal de Don Juan Tenorio
Encara que Zorrilla va escriure desenes d’obres, el seu nom ha quedat indissolublement lligat a Don Juan Tenorio (1844). Amb aquest personatge, l’autor va redefinir el mite del seductor: ja no era només un bergant que desafiava a déus i homes, sinó un home que trobava la redempció a través de l’amor pur de Doña Inés. Aquesta obra s’ha convertit en un ritual anual als escenaris de tot el món, especialment durant la nit de Tots Sants.
Badalona i el Teatre Zorrilla: Un vincle viu
L’herència de l’autor de Valladolid va trobar un refugi excepcional a Catalunya, concretament a Badalona. L’any 1868 es va inaugurar el Teatre Zorrilla, un edifici que no només ret homenatge al poeta en el seu nom, sinó que s’ha convertit en el palau de les arts de la ciutat.
Aquest teatre, situat al carrer de Canonge Baranera, és una joia arquitectònica que ha sobreviscut al pas del temps i a llargs períodes de tancament. Després de la seva magistral rehabilitació el 1999, sota la direcció de l’arquitecte Antoní de Moragas, el Zorrilla ha recuperat el seu lloc com a epicentre cultural. Per les seves fustes han passat les millors companyies, mantenint viu l’esperit dramàtic que l’autor original tant estimava.
Un llegat que no s’apaga
Celebrar l’efemèride de José Zorrilla avui no és només recordar un bust de marbre en una plaça, sinó reconèixer la importància de mantenir vius els nostres teatres. Quan les llums del Zorrilla de Badalona s’apaguen per començar una funció, l’eco dels versos de 1817 torna a ressonar, recordant-nos que l’art és l’única cosa capaç de vèncer la mort.


