Article dedicat a la figura de cuatre persones :
Isona Passola , Jaume Figueres , Alex Gorina i Joel Joan.
La crònica d’una mort anunciada: el cinema?
Del mític Cinema Urgell —on molts vam descobrir la màgia de veure E.T. en pantalla gegant— a l’auge de les plataformes, els Premis Gaudí i Goya i els festivals que encara donen vida al setè art. Una mirada ordenada a com han canviat les sales de Barcelona i Catalunya, què n’hem perdut i què hem guanyat.
El Cinema Urgell: una catedral apagada
Inaugurat el 1963, l’Urgell va ser durant dècades una de les pantalles més grans d’Europa i un far del barri de Sant Antoni. El 2013 va abaixar la persiana; el 2019 l’espai es va reconvertir en un supermercat. Per a molts veïns, el canvi simbolitza una pèrdua patrimonial i emocional.
Fonts d’interès: notícies del tancament (2013) i l’obertura comercial (2019) a l’espai.
Altres cinemes que han tancat a Barcelona i Catalunya
Històric d’una sola sala, molt vinculat a Sant Antoni. Tanca el 2010. Fitxa i fotos a Cinema Treasures.
Del 1934 al 2003, símbol de la franja Mistral. Història i dades · Notícia del tancament.
El 2024 s’anuncia el tancament d’aquesta sala emblemàtica al Passeig de Gràcia. RAC1.
Palacio del Cine, IMAX Port Vell, Lauren Universitat… Un degoteig llarg que ha redefinit el mapa de la ciutat. Anàlisi.
Breu història del cinema (en tres minuts)
- Orígens (1895–1915). De les projeccions dels Lumière i l’atracció de fira al llenguatge de Griffith i els estudis.
- Classicisme (1915–1960). Hollywood, però també Europa: expressionisme, neorealisme, Nouvelle Vague.
- Nou cinema i blockbuster (1960–1999). De Kubrick i Bergman a Spielberg, Jaws i Star Wars: naix el “gran esdeveniment”.
- Digital i global (2000–2019). Càmeres lleugeres, VFX i multipantalles. Festivals com a brúixola.
- Temps híbrids (2020–…). Plataformes i sales conviuen; el valor de l’experiència col·lectiva es revaloritza.
Per què tanquen sales? Canvi d’hàbits (streaming), concentració empresarial, pujades de lloguers i la competència del “temps lliure digital”. Però també hi ha resistències: sales de reestrena, cicles de versió original i festivals plens.
Davant la nostàlgia, cal programació curada, experiència premium i polítiques públiques que lliguin sala i comunitat.
Plataformes que conviuen amb les sales
Motor essencial del sector a Catalunya: coproduccions, arxiu i divulgació cinematogràfica.
3CatCatàleg curat, molt cinema d’autor i espai específic en català.
FilminCATFinancen cinema estatal i estrenen premis com els Goya.
Movistar Plus+L’ecosistema català: de l’Acadèmia a la divulgació
Acadèmia del Cinema Català (presidida per Isona Passola entre 2013 i 2021) impulsa els Premis Gaudí i el teixit del sector.
Entre els divulgadors clau, Jaume Figueras i Àlex Gorina, ànimes de Cinema 3 a TV3, referència generacional.
També cal fer justícia a noms com Joel Joan (impulsor i creador audiovisual) i la productora pública TV3/3Cat, pal de paller de moltes produccions.
Dades recents. El 2024, les produccions catalanes van sumar 3,7 M d’espectadors i 23,5 M€ de taquilla, amb 114 films qualificats: xifra rècord.
Premis Gaudí i Goya: últims guanyadors i impacte
Premis Gaudí 2025 (XVII)
Millor pel·lícula: El 47 · Millor pel·lícula en llengua no catalana: Polvo serán · Millor direcció: Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez (Segundo premio), entre d’altres.
Consulta el palmarès complet a l’Acadèmia.
Taquillatge destacat: El 47 supera els 457.000 espectadors i s’acosta als 3 M€ (nov. 2024), fita per al cinema en català.
La VanguardiaPremios Goya 2025 (39ª)
Millor pel·lícula (empat històric): El 47 i La infiltrada. Direcció: Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez (Segundo premio). Actriu: Carolina Yuste (La infiltrada). Actor: Eduard Fernández (Marco).
Taquillatge: La infiltrada supera els 8–9,7 M€ i 1,5 M d’espectadors (2024–2025); El 47 lidera setmanes i esdevé fenomen popular.
Festivals que fan de pont entre sales i públic
Un dels grans festivals de gènere del món (FIAPF), referent des de 1968. Edició 2025: del 9 al 19 d’octubre.
La seva empremta a la cultura popular catalana, amb veus com Àlex Gorina, ha estat clau per formar noves generacions de cinèfils.
Un dels grans d’Europa. El 2024, la Concha d’Or fou per Tardes de soledad d’Albert Serra.
