La revolució del pensament: John Locke, el pare de l’empirisme

El 29 d’agost de 1632 va néixer a Wrington, Anglaterra, un home que canviaria per sempre la manera de pensar sobre el coneixement i el govern: John Locke. Considerat el pare de l’empirisme modern i un dels grans pensadors de la Il·lustració, les seves idees van influir directament en les revolucions americana i francesa, i encara avui són fonamentals per entendre la democràcia.

Els orígens de les seves idees

Locke va viure en una època de grans turbulències polítiques, com la Guerra Civil Anglesa. Aquesta experiència va forjar en ell un profund interès per la política i la llibertat. Va estudiar a la Universitat d’Oxford i, posteriorment, va ser metge personal del comte de Shaftesbury, una figura política que va introduir Locke en els cercles del poder.

La seva obra més destacada, “Assaig sobre l’enteniment humà” (1690), és la pedra angular de l’empirisme. En aquest llibre, Locke argumenta que la ment humana, en néixer, és una “tabula rasa” o una “pissarra en blanc”. Rebutjant la idea de les idees innates, defensava que tot el nostre coneixement prové de l’experiència sensorial, és a dir, del que percebem a través dels nostres sentits. Aquesta teoria va ser un desafiament radical al pensament de l’època i va obrir el camí per al mètode científic.

Llibertat, govern i drets naturals

Més enllà de la filosofia del coneixement, Locke va ser un teòric polític revolucionari. A la seva obra “Dos tractats sobre el govern civil” (1689), va defensar la idea que el poder del govern no prové d’un dret diví, sinó del consentiment dels governats. Va proposar un concepte de “drets naturals” inalienables, que inclouen la vida, la llibertat i la propietat.

Segons Locke, el propòsit principal del govern és protegir aquests drets. Si un govern no ho fa, o esdevé tirànic, el poble té el dret legítim de rebel·lar-se i establir un nou govern. Aquestes idees van ser una influència crucial en la Declaració d’Independència dels Estats Units i en la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de la Revolució Francesa.

El llegat de Locke

John Locke va morir el 28 d’octubre de 1704, però el seu llegat va perdurar. Va ser una figura clau en l’evolució del pensament occidental, no només per la seva contribució a la filosofia de la ment, sinó també per la seva defensa de la tolerància religiosa, la llibertat individual i el govern limitat. Les seves idees continuen sent la base de moltes democràcies modernes, i la seva visió de la societat com a un contracte entre individus lliures segueix sent un pilar del pensament liberal.