La setmana que el món va plorar: Un adéu a la Princesa del Poble
El 6 de setembre de 1997, el món s’aturava per ser testimoni d’un dels funerals més impactants i massius de la història moderna. Una cerimònia que no només va acomiadar una icona, sinó que també va reflectir un canvi profund en la relació entre la monarquia britànica i el públic.
Una onada de dol sense precedents
La mort sobtada de Diana de Gal·les, el 31 d’agost en un tràgic accident de cotxe a París, va sacsejar el planeta. L’ona de xoc va ser immediata i sense precedents. La gent, de totes les edats i condicions socials, es va abocar als carrers de Londres per dipositar flors, cartes i peluixos a les portes del Palau de Kensington i del Palau de Buckingham. Aquesta manifestació espontània de dol va desbordar els protocols reials i va posar en evidència la profunda connexió que la “Princesa del Poble” havia creat amb la gent comuna.
El funeral d’una nació
L’enterrament, que va tenir lloc una setmana després de la seva mort, va ser l’apoteosi d’aquest sentiment col·lectiu. Més d’un milió de persones, moltes d’elles viatjant des de lluny, es van alinear als carrers de Londres per veure passar el fèretre. El silenci, trencat només pels murmuris de la multitud i pels plors de la gent, va ser el so més poderós d’aquell dia. La processó, amb la presència dels seus dos fills, el príncep William i el príncep Harry, va ser un moment de catarsi global. La imatge dels dos joves prínceps caminant darrere el taüt de la seva mare va quedar gravada per sempre en la memòria col·lectiva.
Una cerimònia que va canviar la història
La cerimònia a l’Abadia de Westminster va ser seguida per una audiència televisiva estimada en 2.500 milions de persones a tot el món. El discurs del seu germà, el comte Charles Spencer, que va acusar indirectament els mitjans i la família reial de la seva mort, va ressonar amb una sinceritat poc comuna. Sir Elton John, un amic proper de la princesa, va interpretar una versió especialment reescrita de la seva cançó “Candle in the Wind”, que es va convertir en l’homenatge musical definitiu a la seva vida.
La princesa Diana no va ser només una figura reial; va ser una dona que va desafiar les convencions, que va utilitzar la seva plataforma per a causes com la lluita contra la sida i les mines antipersona, i que va humanitzar la monarquia.
El 6 de setembre de 1997 va marcar un abans i un després en la història britànica, recordant al món sencer el poder d’una figura que va ser capaç de tocar els cors de milions. Avui, 28 anys després, l’enterrament de la Princesa Diana encara ressona com un dels adeus més massius i emotius de la història recent.
App: 📲
https://onlineradiobox.com/es/onamoments/
Escolta el iVoox del Moments en FM 📶