El 21 de febrer de 1919, Barcelona no era la ciutat cosmopolita i turística que coneixem avui; era un volcà de consciència obrera a punt d’esclatar. En plena Vaga de la Canadenca, el govern espanyol, desbordat per la solidaritat d’una classe treballadora que havia paralitzat l’electricitat i la indústria, va declarar l’estat de guerra.

Cap a un nou model de vaga: Com fer-nos sentir el 2026?

Avui, 107 anys després, el model de vaga clàssic de “fàbrica tancada” ja no és suficient. En una economia fragmentada, digitalitzada i basada en serveis, el dret a la protesta ha d’evolucionar per seguir sent l’eina de pressió que va ser el 1919. A Catalunya i Espanya, el futur de la mobilització passa per tres eixos:

• La Vaga de Consum i Dades: En un món on el flux d’informació és el nou petroli, la paralització dels serveis digitals o el boicot massiu al consum de grans corporacions pot ser més dolorós per al capital que el tancament d’una persiana física.
• Solidaritat Transversal (L’esperit de la Canadenca): La clau del 1919 va ser que quan tallaven la llum, tothom es feia responsable. Avui cal unir els “precariats”: des de l’autònom fins al treballador de plataforma i el funcionari. Una veu fragmentada no té força; una xarxa de solidaritat mútua és imparable.
• La Vaga de “Cures” i Vida: Tal com hem après de les vagues feministes del 8M, fer-nos sentir significa demostrar què passa quan deixem de tenir cura del món. Aturar no només la producció, sinó la reproducció de la vida social, és el que realment visualitza la nostra importància.

Conclusió: La lliçó de 1919

L’estat de guerra de 1919 ens ensenya que els drets no es demanen, es conquereixen. Però també ens recorda que la violència de l’Estat neix de la por que té a una societat organitzada. Si volem recuperar la capacitat d’incidència política a Catalunya i a l’Estat, el nostre model de vaga ha de ser **intel·ligent, tecnològic i, sobretot, radicalment col·lectiu**.