Catalunya encapçala una dada que hauria d’encendre totes les alarmes: més de la meitat dels professors (51%) afirmen patir estrès, segons l’informe TALIS 2024 de l’OCDE. No és només una xifra preocupant, sinó també una radiografia d’un sistema educatiu que fa temps que viu al límit.

Un sistema al límit

El primer factor que hi assenyala l’estudi és revelador: l’atenció a alumnes amb necessitats educatives diverses genera tensió en un 44% del professorat, especialment entre els docents novells. Aquest fet posa de manifest la manca de recursos i suport per afrontar la complexitat creixent de les aules catalanes. Darrere d’aquests números hi ha mestres desbordats que, sovint, treballen més com a psicòlegs i gestors socials que no pas com a educadors.

La càrrega invisible

A aquesta pressió s’hi afegeix una càrrega administrativa que, segons el mateix informe, supera la mitjana de l’OCDE. Les hores dedicades a omplir informes o gestionar documents roben temps a allò essencial: preparar bones classes, innovar i connectar amb l’alumnat. Quan un professor passa més temps davant d’un ordinador que davant dels seus alumnes, alguna cosa no funciona.

Una llum entre tanta ombra

Cal reconèixer, però, una llum entre tanta ombra: Catalunya lidera la implantació de la codocència, una pràctica que permet a dos docents compartir aula i donar una resposta més personalitzada. És una fórmula que ha demostrat eficàcia i que pot ser clau per reduir l’estrès, sempre que vagi acompanyada de recursos i temps real per coordinar-se.

La salut emocional del professorat

Més enllà de les estadístiques, hi ha una qüestió de fons: la salut emocional del professorat. Si els qui eduquen el futur estan esgotats, quin futur estem construint? Cap estratègia educativa, per innovadora que sigui, pot triomfar si no té cura de les persones que la fan possible.

La tecnologia, una oportunitat perduda

Finalment, sorprèn —o potser ja no tant— que només un 28% dels docents catalans faci servir eines d’intel·ligència artificial, un percentatge molt per sota de la mitjana. No és desinterès, sinó un reflex d’un col·lectiu sense temps ni formació per experimentar amb noves tecnologies. Si volem que la IA sigui una aliada i no una amenaça, cal invertir en formació i confiança.

L’estrès dels mestres no és un problema individual, sinó un símptoma col·lectiu. Ens diu que el sistema educatiu català necessita repensar-se, alleugerir-se i cuidar-se. Perquè cuidar els professors és, en última instància, cuidar els alumnes i el futur del país.